Procés destituent

El concepte l’he llegit avui per primera vegada; és de l’Ada Colau, es veu que l’ha deixat anar aquest matí quan l’entrevistaven a Catalunya Ràdio. Ho he trobat genial i obvi alhora: genial, perquè descriu molt bé el bullit que tenim; obvi, perquè abans del procés constituent hi ha d’haver un procés destituent. Són les dues fases de la cosa.

La Colau dóna entenent que la fase primera encara no ha començat. Jo ho veig diferent. Per mi, fa temps que som en aquella etapa i el punt d’inflexió que donarà pas a la següent és el 9N. Historiadors que aneu per feina, preneu nota del resum: procés destituent (2012-2014), procés constituent (2014-2015).

A parer meu, la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012 va ser el pòrtic de tot plegat. La fase destituent comença quan el dret a decidir guanya les eleccions del 25 de novembre del 2012 al Parlament de Catalunya. La Declaració de Sobirania del Parlament (el gener del 2013) i l’acord dels partits sobre la data i la pregunta (el desembre del 2013) són les fites senyeres del procés destituent. Aquella declaració posava la voluntat del poble de Catalunya per damunt de tota legalitat espanyola, i l’acord dels partits era un acte de sobirania en tota regla. Destitució a rompre.

D’ençà d’aleshores, el procés destituent ha consistit a afermar la voluntat popular de ruptura (eleccions europees del 25 de maig), organitzar la desobediència (als ajuntaments, a les escoles…), plantar cara als bancs (PAH), internacionalitzar el conflicte i preparar la consulta del 9 de novembre. Tornar l’autoritat a la gent, rescatar la sobirania popular, dotar-nos de legitimitat per desafiar les lleis i les sentències espanyoles quan les alcin per amenaçar la democràcia. Destitució a les totes.

PD: El meu amic Juli Cuéllar m’informa que el concepte “procés destituent” està més ben desenvolupat per Antonio Baños. Suposo que es refereix al llibre La rebel·lió catalana. Gràcies, Juli.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en El procés, Independència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s