La tercera via: derogar el Decret de Nova Planta

Si jo fos de Convergència, no tancaria pas la porta a la possibilitat de votar a favor de fer rei el cadell Borbó. Només posaria una condició: derogar el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya de 1716. Entenguem-nos: no vull dir una promesa de derogació, vull dir la derogació. Primer, que anul·lin aquella disposició ominosa; després, que facin rei qui vulguin –per mi, com si volen entronitzar la Belén Esteban.

I que acceptin el que tal cosa implica: reconèixer Catalunya com a nació sobirana i per tant amb dret a l’autodeterminació, l’obligació reial de jurar l’equivalent que hi hagi de les Constitucions catalanes, concert econòmic, ampli autogovern, seleccions nacionals esportives, llibertat en l’ús dels símbols, independència de fet tocant a la llengua, la cultura i l’educació, i prevalença de les lleis catalanes en cas de conflicte amb les espanyoles. La tercera via, vaja: allò que el govern espanyol ha d’oferir si vol convèncer una majoria de catalans que es quedin en el seu Estat. (A mi no em persuadiran pas, però molta gent s’hi avindria.)

Insisteixo, no s’hi valen promeses –massa que els coneixem! Això ha de ser dit i fet i de pressa, i en acabat anem a la consulta sobre la independència de Catalunya. Els espanyolistes no han de dubtar gens que, havent fet els deures de la tercera via, guanyaran de llarg.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s