República? Monarquia? Catalunya!

Avui he assistit a una de les concentracions que s’han fet al país per reclamar la República catalana (he estat a Mataró, davant de l’Ajuntament). Però no sé si he fet ben fet. No ho veig gaire clar. La claredat, com tantes vegades, cal cercar-la en la memòria.

Barcelona, Teatre Bosque, 12 de desembre de 1918. Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, fa un parlament vibrant en el decurs del qual pronuncia una frase que passarà a la història. “Monarquia? República?”, i es respon: “Catalunya!”. Avui, com ahir, ens volen acarar al mateix fals dilema i la resposta correcta és la mateixa que aleshores.

Deia Cambó en aquella cèlebre al·locució: “Déu ha volgut que la sort de Catalunya estigui en la nostra generació. En aquests moments som nosaltres els qui hem de decidir sobre el futur de la nostra terra. Catalunya caigué i no es pogué aixecar perquè els catalans no van saber unir-se. Avui, en aquests moments solemnials, refarem la nostra història si sabem tenir les virtuts d’unió que mancaren als nostres avantpassats; si per damunt dels nostres interessos i diferències sabem imposar l’interès suprem de Catalunya.

El catalanisme ha procurat sempre aquesta unió fins arribar al dia d’avui, en què l’autonomia de Catalunya és el nexe d’unió i el desig de tots els grups polítics catalans. Una altra missió del catalanisme fou la de preparar els catalans per regir-se a si mateixos i arribar a aquest moment, que és el d’obtenir la llibertat de Catalunya.

Tot el que s’ha fet ha sigut per preparar el moment actual. El moment de la batalla és ara; jo voldria que en aquests moments tota Catalunya sentís la mateixa emoció que ha empès milions d’homes a Europa a lluitar per la llibertat. La humanitat no té una marxa normal: hi ha èpoques en què la marxa s’accelera; d’altres sembla en un estat d’atonia. Des de la caiguda de Catalunya només es presentà un moment favorable a la nostra llibertat: va ser en les guerres napoleòniques; però en aquell moment Catalunya no tenia el sentiment col·lectiu i el de la seva personalitat.” (Podeu llegir aquí la resta del discurs.)

Llàstima que Cambó no va estar a l’alçada de les seves paraules, perquè es va posar al servei de la monarquia fins a la caiguda d’Alfons XIII. Avui nosaltres no hem de cometre l’error de posar-nos al servei d’una hipotètica república espanyola. L’opció entre república o monarquia és un dilema espanyol; el nostre no és altre que independència o subordinació (o dit altrament, llibertat o mort). Que els cants de sirena republicans no ens confonguin. Tota la solidaritat cap als republicans espanyols, als quals desitjo que puguin exercir el dret a decidir el model d’estat; tant de bo l’encertin i que la sort els acompanyi. Però la nostra guerra és una altra. Nosaltres anem més enllà de decidir un model d’estat; anem a fer un estat nou: el nostre.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a República? Monarquia? Catalunya!

  1. Escocell ha dit:

    Sincerament, crec que marxar o abstenir-se serà més coherent que votar no a la llei d’abdicació.
    No és la nostra guerra. És més, hi ha un munt d’unionistes entre els republicans del PP i del PSOE.

    • jcalsapeu ha dit:

      Jo també ho veig així. Com diu la Patrícia Gabancho, el millor favor que podem fer als republicans espanyols és decantar-nos i marxar. És així que caurà la monarquia i vindrà la III República Espanyola (sense Catalunya, esclar).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s