Sociòlegs de can Paquetilla

Sé cert que guanyarem. Ho sé per dues raons: perquè som majoria, no tenim por i no ens rendirem –això és una raó–; l’altra és que en el bàndol advers erren la diagnosi i per tant també la teràpia. Viuen una crisi d’intel·ligència: no toquen vores, no cacen res. Es comporten igual que fa cent disset anys: el 1897 no entenien el que estava passant a Cuba i quan el país caribeny es va fer independent no s’ho creien.

Quan les persones que estan intel·lectualment preparades per explicar la realitat no ho fan –perquè no poden o no volen–, vol dir que s’ha perdut el control d’aquesta realitat i la possibilitat d’incidir-hi. És el cas del parell de sociòlegs madrilenys (José Juan Toharia i Pedro Arriola, presidents respectivament de Metroscopia i de l’Instituto de Estudios Sociales), que sostenen que el nostre procés fracassarà perquè depèn d’un gros contingent de neoconversos que faran figa per manca de paciència, i perquè l’independentisme “pur i dur” no supera el 22% a Catalunya.

És una opinió tan respectable com gratuïta. (La resta del seu discurs és feta de consignes, propaganda i xerrameca de bar.) També és una opinió equivocada i sense base científica, emesa des de la ignorància de la realitat catalana. Si aquests senyors sabessin de què parlen, sabrien que l’independentisme català no és “pur i dur”, sinó impur i ferm i que concita l’adhesió de gent normal que està tipa que li prenguin el número, que demana respecte i vol votar, i que la deixin en pau.

Impur, sí, perquè la identitat catalana que postulem integra l’enorme diversitat de llengües, cultures, procedències, identitats i sentiments que conviuen a Catalunya; i ferm, perquè es basa en valors radicalment democràtics i en la tossuda voluntat de ser en llibertat. Aquests sociòlegs de can Paquetilla també ignoren –a posta– tot el que ha passat a Catalunya aquests darrers deu anys; cosa que els avala com a militants de l’espanyolisme però els desqualifica com a analistes socials.

A Espanya hi ha sociòlegs solvents que entenen poc o molt el que passa a Catalunya i s’aproximen amb respecte a la nostra realitat. Però estan lluny del poder i dels mitjans de comunicació de massa. La seva veu no compta perquè el que tenen per dir és inassumible. Ho assumiran per la vida dels fets. Com el 1898 a Cuba.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s