També ho hem de fer per salut mental i anímica

Com si no en tinguéssim prou, el govern espanyol s’esforça per fer encara més necessària i urgent la independència de Catalunya. Cada dia ens regala una raó més. L’ofensiva –precedida del bombardeig mediàtic de rigor– contra la televisió en català deixa els de la tercera via amb el cul a l’aire i ens apressa a marxar. No és només el Principat, ni és només el País Valencià, ni són només les illes: és tot, és l’espai comunicacional de la nació que queda trinxat, desfet i difunt (sense resurrecció possible). Ens volen capolar, de pressa i a les totes. Per ells la llengua catalana és el virus que nodreix el sobiranisme, un germen nociu que s’ha d’aïllar primer i liquidar després.

Tot això ja ho sabem –tot i que alguns fan com qui es diu Pere. Hi ha el mal objectiu que ens fan, sí, però… ¿i el subjectiu? Tot el malestar que suportem, ¿no és per ell mateix una raó per marxar d’Espanya? Esclar que sí. Haver d’entomar la mala bava diària dels qui ens volen mal, ¿no és ja un motiu per engegar-los? La tronada de l’odi, el xàfec d’insults, la voluntat persistent d’humiliar-nos, tot plegat és una pressió que masega l’esperit i fregeix la melsa. Suportar cada dia tres o quatre descàrregues de fel ens fa malbé per dins: ens emmalalteix.

Per això cal dir prou: desobeir, accelerar i marxar. Ens hi va la salut, la mental i l’anímica. Tenim dret a viure en pau, també per dins. No hem de consentir l’assetjament, la falta de respecte, el sadisme psicològic a què ens sotmeten. Basta. La independència és la nostra medecina. Quan siguem lliures respirarem millor i la sang es repartirà bé i les vísceres descansaran, tots estarem més tranquils; els espanyols també.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s