L’Espanya Saudita

Els catalans no li agradem, al senyor Margallo. Ens veu lletjos, perquè sempre ens compara amb la mala volva, tipus rus d’Ucraïna. Si li omplíssim l’ull ens encollaria amb els simpàtics escocesos i per Sant Jordi ens regalaria una gaita. Què hi farem, no es pot fer bon suc a tothom.

No passa res: nosaltres també li fem el fesol. Ens tenim mútuament en fàstic. Passa que tenim concepcions diferents de l’univers i no ens entenem: Margallo creu que el món és fet de constitucions; nosaltres pensem que és fet de persones i de pobles. Persones i pobles que de vegades se n’atipen, que els atropellin, i decideixen canviar d’estat o fer-ne un a mida.

Davant la qual cosa Margallo posa el crit el cel i diu que la democràcia és orgànica i la llibertat és anticonstitucional, com si tothom en el món estigués pendent del que diu l’article tal de la Constitució espanyola. Quan les dues Alemanyes es van unificar, van incomplir un fotral de preceptes constitucionals i a ningú se li va acudir al·legar això contra la voluntat dels alemanys.

El pensament constitucional de Margallo fa una cosa així: “Tu no pots marxar perquè les lleis que jo faig diuen que està prohibit, o sia que ets una possessió meva i et fas fotre”. No està malament. Perquè amb raonaments jurídics d’aquesta guisa Espanya pot aspirar a trobar un aliat molt valuós en el plet contra Catalunya: l’Aràbia Saudita.

Al regne alauita també tenen una constitució que diu que una part de la població és propietat de l’altra part –i ai de tu que et posis inconstitucional! La pega és que l’Aràbia Saudita és fonamentalista de cara endins però pragmàtica de cara enfora. Vaja, que un dia fins i tot Al-Riyad és capaç de fer la figa a Madrid i reconèixer la República Catalana.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s