Com anar a buscar la mort

Això són uns alumnes de primer de batxillerat que representa que estudien literatura catalana. Han de llegir les Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders (un plaer, una delícia, per bé que ells encara no ho saben). Fa temps que estan al cas i tenen les vacances de Setmana Santa per llegir amb tranquil·litat.

En acabada la Pasqua, ningú ha llegit res, cap conte ni un. Em mostro perplex. Diuen que no l’han trobat, el llibre –el ver és que no l’han buscat. Passen els dies i continuen dejuns dels contes (de tots els contes). Diu que no els troben. ¿Pot ser que a la biblioteca d’Arenys de Mar i a les llibreries de la vila no hi siguin? M’estranya, però pot ser. El cas és que també hi ha llibreries i biblioteques als municipis del voltant (Arenys de Munt, Canet, Caldes, Sant Vicenç, Mataró…), als quals s’arriba amb un cop de bicicleta o de ciclomotor: són deu minuts. Però això, per a ells, és com anar a buscar la mort.

Es veu que aquest petit esforç és inassumible per a un estudiant de batxillerat. ¿On s’és vist perdre vint minuts de la preciosa vida adolescent per anar a cercar un llibre? ¿I com es pela que, després de cagar-la amarga, un es vegi abocat a la pena suplementària de llegir? ¿Què té a veure el llegir amb la literatura? Ca! Albarda’l tu aquest ase.

Llogueu-hi cadiretes. Goranots de setze anys que es comporten com si en tinguessin dotze, batxillers insubmisos, malcriüm. Val més no evocar el temps en què servidor cursava el batxillerat: els llibres eren una llepolia, un regal del món, i els que havíem de llegir els anàvem a buscar i els trobàvem tot d’una i la setmana següent ja estaven despatxats. I així, a classe, sabíem de què parlàvem.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s