Pere Calders i Amanda Bath

gaeli i l'home déuHo dic perquè hi hagi pública constància del fet i se’n tregui profit. RBA La Magrana acaba de publicar, a l’encop, dues novel·les de Calders escrites els anys de la guerra: Gaeli i l’home déu i La Glòria del doctor Larén, dues obres que ja contenen el millor Calders: la sobtosa irrupció del fantàstic, l’humor ombrívol, la ironia, la perplexitat, l’incongru, l’absurd, el joc… Estem novament invitats a Calders.

I ho estarem els anys a venir, perquè Calders és un valor permanent: un clàssic. Que mai no hem valorat prou. De primer el bandejaven perquè no era prou compromès, i més tard el menystenien perquè diuen que era fàcil. I un be negre amb potes rosses. L’humorisme caldersià és d’una complexitat –d’una riquesa– que fa rodar el cap.

Crec que ens ha passat per alt el lloc que Calders ocupa en el tauler mundial de l’anomenat realisme màgic. En el vector que va de l’italià Massimo Bontempelli a Juan Rulfo i García Márquez (i tots els sud-americans que hi ha entre aquests), hi ha un punt que té el nom de Pere Calders.

Als catalans ens passa sovint que han de venir de fora per fer-nos veure el valor del que tenim. Persones com l’Amanda Bath, doctora en filosofia per la Universitat de Bristol, que va fer la tesi doctoral (Pere Calders: his Fiction and Ideology) sobre el nostre homenot. A la fi del seu estudi, l’anglesa escriu el que segueix:

“En el cas que [Calders] hagués escrit en espanyol, en comptes de fer-ho en català, i hagués publicat el seu treball a Amèrica, en comptes de fer-ho a l’Estat espanyol, és força probable que avui en dia Calders estaria gaudint d’un reconeixement tan entusiàstic com l’atorgat a l’escola màgico-realista d’Amèrica Llatina. El fet que sigui encara prou desconegut fora de Catalunya és un resultat directe de la seva determinació de romandre fidel al seu heretatge cultural, bo i escrivint exclusivament en una llengua minoritària que ha estat proscrita durant gairebé la meitat del seu temps d’existència.”

Agraeixo sobre manera a Bath que escrigui allò que els catalans intuïm o sabem, però que per timidesa, per humilitat mal entesa o pel què diran ens estem de dir en veu alta i fins de xiuxiuar-ho. I a Calders li agraeixo els relats esplèndids que ens ha llegat i la tossuda lleialtat a la llengua, que delejo que s’encomani.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Pere Calders i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pere Calders i Amanda Bath

  1. Xavier ha dit:

    Sóc un lector de Pere Calders des que era un nen, i amb el temps i rememorant als seus escrits, als quals hi torno regularment, ha anat creixent la fondària i riquesa de la seva obra. He comentat vàries vegades el que diu aquesta estudiosa britànica. Si Pere Calders hagués escrit en castellà estaria en el panteó dels escriptors llatino-americans del segle XX. Res a envejar. Desconec si hi ha molt obra seva traduïda. Si no, bé caldria posar-s’hi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s