A l’Hospitalet toquen l’arpa

M’assabento, pel bloc amic Per a bons patricis, de la dimensió dels ingressos de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSOE), dels seus tinents d’alcalde i dels seus regidors. En Miquel cita fonts de la CUP i ho conta així:

“Aquesta setmana la CUP local, amb un encartellat, ens ha explicat de forma eloqüent per què no vol un nou país: a ella i als seus els va de conya. Segons l’organització independentista, Marín guanya més que el president del govern espanyol, els seus sis tinents d’alcalde més que els ministres, els seus regidors s’embutxaquen en dietes 1.707 euros per ple i gaudeix de l’assistència d’una cort de vint-i-vuit assessors al mòdic preu d’1,5 milions anuals. Així qualsevol defensa l’statu quo.”

I així s’entén que Núria Marín sigui l’ariet espanyolista més ceballut del PSC-PSOE. Deu ser el càrrec públic del partit que més té a perdre amb el canvi de règim i d’Estat. Ella i els seus saben perfectament que a l’Estat català ja no podran vetllar pels descuidats, que el saqueig de l’erari públic que perpetren ja no serà possible perquè els sous indecents estaran prohibits per llei i hi haurà vint focus sobre l’arpa.

Ara es veu clar que Marín no està aferrada a Espanya, sinó al mannà que Espanya posa a la disposició d’ella i dels seus. Fóra bo que els hospitalencs s’adonessin que el patriotisme de la seva alcaldessa és interessat i que, posats a considerar els interessos, les butxaques llurs mereixen un respecte.

Marín és un cas de manual que exemplifica nítidament l’evolució del diguem-ne socialisme català en les últimes dècades: el que ha anat de la fàbrica al consell d’administració dels bancs, de l’àmbit dels espitregats al dels plutòcrates, dels escarrassos als vividors, del materialisme històric al materialisme histèric i del catalanisme de façana a l’espanyolisme autoritari. Si jo fos estudiant de sociologia, em convertiria en la seva ombra i faria una tesi doctoral.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s