M’assabento, pel bloc amic Per a bons patricis, de la dimensió dels ingressos de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSOE), dels seus tinents d’alcalde i dels seus regidors. En Miquel cita fonts de la CUP i ho conta així:
“Aquesta setmana la CUP local, amb un encartellat, ens ha explicat de forma eloqüent per què no vol un nou país: a ella i als seus els va de conya. Segons l’organització independentista, Marín guanya més que el president del govern espanyol, els seus sis tinents d’alcalde més que els ministres, els seus regidors s’embutxaquen en dietes 1.707 euros per ple i gaudeix de l’assistència d’una cort de vint-i-vuit assessors al mòdic preu d’1,5 milions anuals. Així qualsevol defensa l’statu quo.”
I així s’entén que Núria Marín sigui l’ariet espanyolista més ceballut del PSC-PSOE. Deu ser el càrrec públic del partit que més té a perdre amb el canvi de règim i d’Estat. Ella i els seus saben perfectament que a l’Estat català ja no podran vetllar pels descuidats, que el saqueig de l’erari públic que perpetren ja no serà possible perquè els sous indecents estaran prohibits per llei i hi haurà vint focus sobre l’arpa.
Ara es veu clar que Marín no està aferrada a Espanya, sinó al mannà que Espanya posa a la disposició d’ella i dels seus. Fóra bo que els hospitalencs s’adonessin que el patriotisme de la seva alcaldessa és interessat i que, posats a considerar els interessos, les butxaques llurs mereixen un respecte.
Marín és un cas de manual que exemplifica nítidament l’evolució del diguem-ne socialisme català en les últimes dècades: el que ha anat de la fàbrica al consell d’administració dels bancs, de l’àmbit dels espitregats al dels plutòcrates, dels escarrassos als vividors, del materialisme històric al materialisme histèric i del catalanisme de façana a l’espanyolisme autoritari. Si jo fos estudiant de sociologia, em convertiria en la seva ombra i faria una tesi doctoral.
UCRONIES 