L’empatia

Empatia és sentir el dolor, i per extensió els sentiments, d’altri. L’experimentem gràcies a les neurones mirall, que ens interconnecten i ens predisposen a la vida comunitària. Els badalls que s’encomanen són una trapelleria d’aquestes cuques. Quan algú ha vist la padrina i ens ho conta amb tots els ets i uts, només d’imaginar-ho ens fa mal (“calla, que només de sentir-te no sé què m’agafa….”, diem): és l’empatia.

L’empatia és la fisiologia de la solidaritat. Perquè sentir el dolor d’un altre és entendre’l, i si un té un bri de consciència moral, contribuirà que tal dolor minvi o cessi. La pregunta és: si som empàtics per naturalesa, ¿com és que ho dissimulem tan bé? Jo no ho sé. Però tinc una teoria: la construcció de les identitats grupals curtcircuita l’empatia, perquè aquestes identitats es fan per oposició a un altre grup. Un israelià tendeix a la insensibilitat respecte al dolor d’un palestí; un musulmà egipci no entén les llàstimes d’un cristià copte; el ric se’n fum, del patiment del pobre.

Quan decideixes que algú altre no és dels teus, l’expulses de la teva esfera sentimental. Adéu empatia. ¿Com s’adoba, això?; si és que té adob. Jo no sé veure-hi altre remei que l’educació. Abans-d’ahir, el Telenotícies parlava d’una bandera espanyola que havien cremat a Terrassa, i la pubilla (set anys), que ho sentia, va dir: ”Si jo veiés que cremen una bandera espanyola, aplaudiria i cridaria visca!”. Jo vaig saltar i vaig dir que no hi estava d’acord: que una bandera representa els sentiments de molta gent, que cremar-la és ferir les corades d’aquestes persones i que això és injust i lleig, i de mala educació. Mirava d’ensenyar-li a contenir les emocions que brollen de la identitat grupal per donar pas a l’empatia.

L’empatia és fràgil: un insult i dues demagògies i es fon com una volva de neu. Hi ha societats que s’han fet des de la més absoluta negació de l’empatia: l’espanyola, per exemple. Els espanyols estan educats en l’antiempatia respecte als catalans; si fos altrament, sabrien posar-se dins la nostra sabata i ens entendrien. ¿Com se sentirien ells si el seu estat es negués reiteradament a fer oficial el castellà a la Unió Europea, si no poguessin parlar en castellà en el Congrés i al Senat, si els policies els apallissessin per lluir una bandera castellana, si assetgessin la seva llengua, si els humiliessin cada vegada que plantegen un Estatut, si els insultessin perquè volen votar? ¿Com se sentirien si estiguessin en la nostra pell? N’hi ha alguns –molt pocs– que se’n fan al càrrec: són els que no s’han fet un nus a les neurones mirall.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Empatia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s