Rosa Díez i la Judita de Francesc Trabal

Francesc Trabal, un dels enfants terribles del famós Grup de Sabadell, va publicar el 1930 Judita, una de les seves millors novel·les. Això és la història d’un idil·li sexual obsessiu, els protagonistes del qual, folls d’un amor enfebrit, se’n van a viure a una platja deserta de Califòrnia. Allí tot es torçarà: la passió perdrà mordent i ella es transformarà en la Judita cursi i fatigant, tirànica i òbvia que donarà malviure al seu company. El turment acabarà de manera absurda, quan ella, ballant sobre un camp de flors, explota en l’aire –“va fer un pet com una gla i va quedar a trossos”.

No sé per què la Judita trabaliana em fa pensar en Rosa Díez. Avui l’he sentida, feta un tro de ràbia, clamant contra la nostra consulta i engegant al psiquiàtric aquests estranys catalans que volem votar. I no me’n sé estar d’imaginar-me-la deflagrant i esquitxant de fel les façanes, el mobiliari urbà, els vehicles a motor, les bicicletes i els transeünts que hi ha al voltant.

Aquesta dona em fa patir. Jo vull que Rosa Díez sigui feliç. Sé que alguna vegada que ha vingut a Catalunya no l’han tractada amb la deferència que mereix. Un pic la van escridassar: no la van deixar parlar, en un acte a la Universitat Autònoma; cosa que em sap molt de greu, deploro i condemno. Jo vull que Rosa Díez vingui a Catalunya sempre que vulgui i que s’hi expressi en pau i amb llibertat. Igual que tots nosaltres. Demano que Rosa Díez sigui acollida, a Catalunya, amb cordialitat i decòrum o, a les males, amb indiferència o mostrant una mesurada discrepància; sempre amb respecte.

No s’hi val d’alçar la veu davant una persona que s’interessa per nosaltres: és de mala educació. No vull veure Rosa Díez fent l’esclafit com la Judita. Calmem-la –oferim-li, si molt convé, sexe tàntric. Relax. I, en acabat, que vingui a fer d’observadora internacional el 9N. Veurà amb quin gust votem els catalans i segur que se li encomana l’alegria. No ho fem només per nosaltres: fem-ho també per ella. Win-win.

 

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Francesc Trabal, Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s