Ja sé on va caure l’arpa del rei David

M’ha vingut al cap no sé pas com ni per què. Ha estat una revelació, un llum que s’encén. L’arpa del rei David es va descompondre com els bòlids quan foraden l’atmosfera però altrament, perquè en comptes de fer-se miques es van fer arpes. Si us conto la vera veritat ho entendreu.

Quan esdevingué el traspàs del rei David, aquell sobirà es volgué endur l’arpa que solia tocar, pel gran afecte que li tenia; però al trucar a la porta del Cel, Sant Pere li preguntà:

–Qui ets?

–No em coneixes? Sóc David rei.

–I on vas amb aquest trasto a coll?

–“Trasto” dieu de la meva arpa?

–Bé, bé! Fora bromes: si vols entrar deixa això fora, que és cosa terrenal.

Ja li venia malament a David deixar l’arpa, però el darrer argument del porter celestial el deixà convençut i deixà el tabalisc. Tot fent tombarelles i capbussons, l’arpa caigué a la terra; però a on de la terra? Amb tota precisió no ho sap ningú. A Catalunya el vulgar assenyala diferents llocs: generalment per indicar que tals o quals veïns de tal o qual indret són lladres, es diu que “allà hi va anar a caure l’arpa del rei David”.

Aquesta expressió era general a tot Catalunya per indicar que un poble o un raval té fama de ser de lladres. A Sant Martí de Provençals hi ha el Camp de l’Arpa, part de l’originari barri de muntanya d’aquell municipi (engolit després per Barcelona), i sembla que aquest nom li ve de la fama que li donaren els robatoris que s’hi cometien.

Ara he descobert un fragment d’arpa (en forma d’ídem, vejats miracle) que es va encastar a l’interior del Palau de la Música, i allà la podeu admirar, ben dibuixada. Cosa que ens ha d’indignar –i tant!–, però no ha de deprimir-nos (la indignació es pot traduir en acció positiva, la depressió no). Perquè, fet i fet, d’arpes en van caure ací i allà: a l’Àsia, a l’Àfrica, a Amèrica i a Europa, amb una forta densitat de precipitacions a la conca mediterrània i a la península ibèrica, singularment a llocs com Andalusia, Madrid i el País Valencià. Allí, els que són de l’arpa també són de l’olla i treuen totes les faves que volen perquè són els amos dels fogons.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrupció i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s