A l’aranya i estiracabells

Trobo aquesta bella expressió en un text de Joan Oliver, “Bancs”, publicat (o destinat a publicar-se, no ho sé del cert) a la revista Serra d’Or, a la secció “Tros de paper”. A l’aranya i estiracabells és un escreix, o intensificació, de la locució adverbial a estiracabells ‘expressió que denota com diferents persones es disputen l’obtenció d’alguna cosa prenent-se-la de les mans els uns dels altres’.

No l’havia sentida mai (amb l’escreix de l’aranya), però m’agrada pler i me la quedo. Els amics de Rodamots han trobat la locució en el capítol I de La febre d’or de Narcís Oller, formulada així: “a ell li bastava l’espectacle d’aquella munió de gent cridant a la desesperada, disputant-se a l’aranya estiracabells milions i milions, per a imaginar-se la fabricació de l’or que exaltava tants d’esperits.” També aporten el testimoni de Roser Andrés i Bacardit, barcelonina amb arrels a la Sagarra, que a casa ho sentia dir així: “a esgarrapa i estira cabells”.

Trobo que és útil, als efectes de conèixer millor l’expressió i revifar-la, reportar l’ús que en fa Joan Oliver; vet-lo aquí: “L’oceà format per tantes suors pren màgicament la forma de superbes illes de cases, radicades en barris escaients i polits, i llurs admirables pisos, de lloguers elevats o molt elevats, se’ls disputaven a l’aranya i estiracabells famílies de la burgesia més que mitjana.” (Joan Oliver, Obra en prosa, “Bancs”, p. 293)

Noteu que l’expressió, en els usos literaris que aportem, complementa tothora el verb disputar. Si mai la trobo en companyia d’un altre verb, us ho faré saber.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a A l’aranya i estiracabells

  1. Escafarlata ha dit:

    Bonic i instructiu. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s