El procés és de la gent

Afirma Joaquim Coll: “el procés sobiranista està mancat de legitimitat perquè encara és hora que guanyi les eleccions un partit independentista”. Fals. La legitimitat del procés no recolza en la victòria electoral d’un partit independentista, sinó en la voluntat majoritària de votar sobre la independència. D’això que diu Coll se’n diu sofisma o raonament capciós, o mesclar ous amb caragols per confondre i esguerrar el marro.

El procés democràtic que s’ha engegat a Catalunya és de la gent, és una energia que va de baix a dalt, i passa que els partits tenen dificultats per adaptar-s’hi. CiU, el PSC i Iniciativa són einam del segle XX, atifells bons per gestionar l’autonomia, no per acarar la independència, i –esclar– tenen dificultats per entomar-la. ERC s’hi ha adaptat molt bé. I les formacions nascudes al segle XXI (C’s i la CUP) ja estan dissenyades per afrontar els nous vents sense patir ni esqueixar-se.

Els arguments de Joaquim Coll són cecs i antics. Cecs, perquè no veu que la gent arrossega els partits. Antics, perquè apel·la a un esquema de representació que ha caducat. Les cinc-centes cinquanta-quatre consultes sobre la independència, les grans manifestacions del 2012 i del 2013 i el mandat electoral de fer la consulta grossa són l’expressió d’un empoderament popular. Ara ja no volem que uns polítics facin per nosaltres, ja no admetem que negociïn la nostra dignitat. Volem decidir per nosaltres mateixos: volem votar.

És curiosa la incapacitat dels unionistes per entendre això. És la mateixa incomprensió i intolerància que mostraven els homes medievals davant l’humanisme. Ja podien Erasme i Lluís Vives predicar la dignitat humana, que els garants de l’statuts quo sortien amb l’escolàstica, amb prosopopeies teològiques, amb textos sagrats i dogmes tronats, i amb els pares de l’Església. I si no besaves el seu sant, et cremaven a la foguera.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència, Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s