La secessió més antiga del món

GÈNESI 12:10 – 13:8 Abram i Lot se separen. Abram, amb la seva muller i amb tot allò que posseïa, i Lot amb ell, va pujar de l’Egipte cap al Nègueb. Abram era molt ric en ramats, en plata i en or. […] Lot, que anava amb Abram, també tenia ovelles, vaques i tendes. La contrada no els permetia de viure-hi junts: tenien massa béns per a poder habitar plegats. S’originaren baralles entre els pastors dels ramats d’Abram i els dels ramats de Lot. –Els cananeus i els fariseus habitaven aleshores al país– Llavors Abram digué a Lot: «Que no hi hagi cap discòrdia entre jo i tu, entre els meus pastors i els teus, que som germans! ¿No tens tot el país davant teu? Separa’t, doncs, de mi. Si prens l’esquerra, jo aniré a la dreta; si prens la dreta, jo aniré a l’esquerra». […] Lot va escollir tota la plana del Jordà, i partí cap a l’orient. Així se separaren l’un de l’altre. Abram s’establí al país de Canaan. (La Bíblia de Montserrat, p. 36-37)

Ja ho veieu. Les secessions són més velles que el cagar ajupit, i serveixen per solucionar conflictes. Quan dos pobles no s’entenen i hi ha territori per a tots dos, separar-se és una manera raonable de posar fi a les discòrdies –les parelles malcasades ho fan. Tant hi fa que les parts en conflicte siguin de la mateixa sang, descendents de Noè i devots de Jahvè. Dues nacions que tenen interessos, projectes i cultures diferents han de poder fer cadascuna el seu camí, lliurement i com a iguals.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en La Bíblia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s