Catalans que no ho són gaire

Ho sap tothom: és català qui viu a Catalunya i a més vol ser-ho. Qui no ho vol ser no ho és, i no passa res: la identitat és lliure i s’hi valen totes. I bo i així hi ha una zona d’ombra: hi ha qui viu a Catalunya i no és català, però es presenta com si ho fos (són els que de seguida es posen als llavis allò de “jo sóc tan català com qualsevol independentista”, o allò de “ningú té dret a expedir carnets de catalanitat”). Com que aquests enunciats són perfectament acceptables, no els discutim; però arriba el dia que un ensenya l’orella i se li veu el llautó.

Com ara Josep Rusiñol, un dels portaveus de Societat Civil Catalana (el nom de l’entitat, ben abusiu, il·lumina la seva voluntat manipuladora). Diu el senyor Rusiñol que “no volem ser estrangers en aquesta terra”. La proclama és sorprenent, perquè un català en cap cas no es pot sentir estranger a Catalunya. Jo he viscut quatre dècades llargues en un estat que no és el meu i mai m’he sentit estranger: m’he sentit i em sento ocupat, que és una altra cosa (el mateix que experimentaren els francesos entre 1940 i 1944).

La frase de Rusiñol no és pensable ni dicible per un català; sí que ho és per un espanyol resident a Catalunya. Que és el que deu ser el senyor Rusiñol i la majoria dels seus col·legues. I no és cap mal, és ben legítim, no se’n donin vergonya. Que ho diguin amb totes les lletres. Siau qui sou i feu-ho saber al món. Que se senti la vostra veu solemnement i clara.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Catalans que no ho són gaire

  1. romanidemata ha dit:

    certament, no ens em de donar vergonya del què som i no cal embolicar la troca.
    no ho podies haver expressat amb més claredat de sentiment, pensament.

    manipulats (i ocupats) de tot el món uniu-vos i…

    salut i art

  2. jcalsapeu ha dit:

    Salut i gràcies, Joan. Sóc conscient que m’he ficat en un esbarzer. És impossible saber què cosa és es ser català (tan impossible com establir què cosa és ser noruec, armeni o italià). La definició que manegem habitualment no abasta tots els casos: ¿que no són catalans, els catalans que viuen fora de Catalunya? És clar que sí. Perquè ser català és un sentiment de pertinença, visquis on visquis. I aquests sentiments no depenen de les circumstàncies polítiques, que són mudables per definició. Un vietnamita no deixa de ser-ho pel fet que el seu país sigui independent i dependent de la Xina, de Cambodja o del Japó. Si el dit vietnamita diu que se sentirà estranger en el Vietnam si la política no va per on ell vol, tal cosa significa que no és ben bé vietnamita, que és sobretot una altra cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s