Si jo fos unionista…

Si jo fos unionista, m’afanyaria a fer una proposta potent per seduir els catalans. Perquè el temps s’acaba. D’entrada, admetria que la transició va partir d’una premissa errònia: que la Constitució era un punt d’arribada i no de partida; i que la dificultat extrema de modificar aquell text abocava la transició al fracàs. Jutjaria intolerable que l’exèrcit tingui cap paper polític en l’organització de l’estat, pel qual paper Catalunya és de fet un país ocupat.

O sia, faria autocrítica i propòsit d’esmena. Proposaria començar de nou i fer-ho bé. Postularia un estat confederal (de tipus helvètic o neerlandès), que és el que escau a un estat plurinacional. Proposaria d’equiparar l’estatus jurídic de totes les llengües de l’Estat: el gallec, el castellà, l’asturià, el basc, l’aragonès, l’occità i el català serien les llengües principals en els territoris respectius (saber-les fóra un deure); cada nació seria independent de fet en matèria de llengua, cultura i educació, l’Estat tindria com a pròpies i oficials totes les llengües, i les quatre més parlades serien oficials a la UE. Pel que fa als diners, Catalunya es finançaria a través d’un concert econòmic solidari (similar al basc però amb alguna correcció).

El sistema educatiu hauria de ser tota una altra cosa, esclar. No pot ser que un estudiant de Toledo acabi el batxillerat sense haver llegit Os Lusíadas (de Camões) i Solitud (de Caterina Albert) en llengua original. A Catalunya també necessitem millorar, perquè no n’hi ha prou d’aprendre literatura catalana i castellana, cal anar més enllà: cap a Occitània, cap a França, cap a l’ample món.

Si fos unionista, practicaria el reconeixement, el respecte, l’empatia i el perdó, i sortiria al carrer a clamar la dignitat que hi ha en el fet de ser alhora iguals i diferents, però sobretot lliures. Requestaria tot això i si me’n sortia aconseguiria dues coses: ser just i retenir Catalunya. La pega és que, d’unionistes com jo, en trobaria ben pocs. ¿Com és que els interessats no fan una proposta semblant? Molt fàcil. Perquè no són pròpiament unionistes, sinó supremacistes: són una gent que pretenen l’hegemonia dels propis atributs nacionals sobre els atributs nacionals dels altres.

Un dia em vaig trobar –debatien un apunt meu del blog– en un fòrum a facebook on tot quisqui era unionista. Jo hi vaig dir la meva, i he de dir que en tot moment vaig ser tractat amb un gran respecte. Abundaven les opinions de gent que es dolia d’una suposada “imposició del català”, però el súmmum arribà quan una noia va afirmar que a l’escola havia sofert “adoctrinament catalanista” perquè l’havien sotmès a l’estudi de la literatura catalana; ningú li va dir, a aquella noia, que tenia una malaltia, de nom catalanofòbia, i que anar al psiquiatre li faria bo; només li ho vaig dir jo –amb unes altres paraules, esclar.

No sé si m’explico. Vull dir que si l’unionisme és això, Espanya està perduda. La independència de Catalunya és irreversible. Així doncs, si jo fos unionista… deixaria de ser-ho tot d’una, atesa la impossibilitat de fer alguna cosa raonable amb la unitat anhelada.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s