L’estranger

Encara em ressonen dins el crani les paraules d’Alfredo Pérez Rubalcaba en el debat de l’altre dia sobre la qüestió catalana. Deia el del PSOE que no podem consentir que García Lorca sigui estranger a Catalunya i, en sentit invers, que Espriu sigui estranger a Espanya. Com que sóc de filologia i estimo la literatura, aquella astracanada em va ferir. Si no estigués ja saturat d’indignació, m’hauria indignat. Perquè aquella afirmació és una cosa arcaica, demagògia de baixa estofa, vèrbola malintencionada.

La paraula estranger és molt gruixuda: és sal grossa. No és un mot racional (no serveix per entendre millor el món) sinó visceral (serveix per segregar bilis i projectar-la sobre l’adversari). Sobretot és un paraula inútil, perquè ha mudat el sentit d’antanyasses i avui ningú sap què significa. ¿Què vol dir ser estranger? Em punxo només de sentir la paraula.

Ser estranger no té res a veure amb les fronteres polítiques. A partir del moment que m’aproximo a una persona (visqui on visqui, parli la llengua que parli, tingui aquesta o aqueixa nacionalitat) per entendre-la o entendre’m, aquella persona ja no admet la consideració d’estrangera. Ni se’m passa pel cap pensar que Brodsky, Proust o Cortázar siguin estrangers; entre altres coses, perquè no ho són: si m’interessen, si comparteixo amb ells alguna cosa, si el que escriuen em commou i em modifica, no poden ser de cap manera estrangers, ans al contrari: formen part de mi.

García Lorca no esdevindrà estranger perquè hi hagi una frontera política entre Catalunya i Espanya. Les fronteres són mentals, estan en el magí de qui exclou algú altre en nom d’un prejudici cultural o ideològic. Espriu és estranger a Espanya i García Lorca no és ni serà estranger a Catalunya. Vet aquí la diferència.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’estranger

  1. Miquel ha dit:

    Som estrangers fins que ens coneixem… I que poc ens coneixen o ens volen conèixer! De tota manera, és possible que l’interès a conèixer vagi de baixa en aquest món globalitzat. No sé si és una paradoxa o sóc jo.

  2. Clidice ha dit:

    Sembla que el Parlament espaÑol està fent un màster en metàfores i pensaments d’una profunditat insondable. És difícil de sondar la “planitud”. Salut i tot això.

  3. jcalsapeu ha dit:

    Miquel, set senalles, catorze anses. L’estranger és l’estrany (com en la novel·la Camus): aquell que no coneixem o -ai las!- no volem conèixer.

    Clídice, les metàfores que últimament s’empesca l’unionisme són matusseres: és ben bé que les improvisen. Això ho fa la inexperiència: qui no està avesat a anar a missa, en el portal s’agenolla. També és normal que els seus pensaments tinguin una fondària tan minsa: els poderosos no pensen en el poder, sinó que l’exerceixen (fins que el perden, i llavors no tenen recursos intel·lectuals per entendre què ha passat).

    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s