Animals que resignen canvis de temps

ImageQuan era un marrec, a casa teníem aviram, conills, un parell de gats i un gos. També hi havia un televisor amb dos canals (TVE1 i TVE2), que deien el temps des de Madrid i amb l’oratge de Catalunya no filaven prim. Per això ens era útil observar els indicis que anunciaven els canvis de temps; començant pels animals, que són baròmetres biològics. Quan el gat es rentava massa la cara o les mosques estaven enganxoses o el gall cantava a tres quarts de quinze, mau!, senyal de pluja.

Ara vivim a ciutat, no tenim baròmetres de pèl ni de ploma i a TV3 el temps l’encerten força. Se suposa que hem millorat, però pel camí hem perdut una part de la nostra cultura ancestral: la capacitat de preveure el temps observant la naturalesa, sobretot la naturalesa animada. Si mai tornem a pagès, o a un poble petit, potser recuperarem una part d’aquella saviesa; de moment només la puc retenir a través del refranyer. Vegeu-ne una mostra.

Els ocells senten molt el temps: Quan canta el cucut, al matí mullat i al vespre eixut. Quan canta la puput, el bon temps és vingut. Quan canta el mussol pel gener, és que encara fred molt rigorós ha de fer. El cant del mussol asssenyala pluja. Si plovent criden l’òliba i el mussol, aviat es veurà el sol. Quan canta el pigot, la pluja és ben a prop. Si la perdiu canta pels alts, plourà; si canta pel torrent, farà vent. Moixons arramadats, neu pels serrats. Quan canta molt el gall, aigua s’apropa. Quan canta el gall a deshora, pluja a la vora. Quan es grata la gallina, l’aigua és veïna. Quan la gavina va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta. Oreneta arribada, hivernada acabada. Oreneta que alt vola, no tem que ploga. Oreneta que vola per terra porta tempesta. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes. Oronella terrera, aigua o pedra. Oronella en terra, aigua en el cel. Quan la grua va a pescar, no surtis en mar. Quan la xixella baixa de la muntanya, encén el foc i entra a la cabanya (el xixell o xixella és un colom salvatge). Quan piula l’animal d’aigua, agarra paraigua (ho diuen al País Valencià). Si veieu un pinsà, fred farà.

Quant als animals de pèl, el gat és el rei: Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara. Quan el gat es passa la pota per l’orella, farà nevada bella; quan es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta. Quan els gats es renten la cara, canviarà el temps. Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred. En temps de fred el gat busca el cendrer. Ratapinyades al capvespre porten vent.

Les bèsties llefiscoses i les menudes també donen informació meteorològica. Vegeu-ho: Quan la granota canta, senyal de pluja. Si les granotes canten al matí, assenyalen aigua nova. Quan canten els gripaus senyalen pluja. Quan el gripau vegis saltar, o ha plogut o plourà. Quan el caragol es posa a llaurar, senyal que plourà. Cargols pel camí, la pluja tenim aquí. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes (la vaqueta és un cargol gros, de closca blanca, molt saborós). Quan les abelles beuen, pluja senten. Quan l’abella se’n va d’hora al forat, pluja aviat. Fred o pluja farà, quan l’aranya ens ve a visitar. Quan l’aranya fila cap al tard, nit estelada. El fil de l’aranya assenyala el temps: com més llarg, més bo; quan plou s’arrupeix i no fila. Molta mosca i mosquit, el cel enterbolit (és senyal de pluja). Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen. Mosca picant, tempesta endavant. Quan la sangonera puja, senyal de pluja.

Si ens n’ensenyen, de coses, els animals.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Paremiologia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s