Què volen aquesta gent

La pregunta és retòrica i remet a un temps de manca de llibertats. Però ara torna a ser pertinent. ¿Què volen aquesta gent? Doncs el mateix de sempre: el que volien Felip V i Franco, el que volen Mariano Rajoy, José Bono, Albert Rivera i José Ignacio Wert, la colla que, per falta de vots, fan servir els tribunals d’ariet.

Les cinc interlocutòries del TSJC que imposen el 25% d’espanyol a les aules si un sol alumne ho demana són el pitjor atac que ha rebut l’escola catalana des de la mort del dictador. Els jutges ataquen moltes coses alhora: el Govern, el Parlament, l’autogovern, el català, els consells escolars i els projectes educatius de les escoles i els instituts. Foc granat contra Catalunya.

L’objectiu és doble: eliminar el català i trencar la unitat civil del nostre poble; liquidar la llengua i desfer una societat que es mostra rebeca; extirpar el verí i matar la cuca, tot alhora. L’atenció individualitzada en castellà a un alumne si els seus pares ho demanaven servia per salvar la cohesió, la llengua i els criteris pedagògics; l’únic dany el patia el pobre ninó, que, posat de cul al català per decisió dels pares, mal podia aprendre la llengua.

Ara els jutges han decidit que la disfunció s’ha d’estendre a tot el grup, que s’ha d’aprofitar l’existència de famílies inadaptades per usar els seus fills com a agents d’espanyolització massiva. I el senyor Wert és aquí per ajudar-los. És una operació d’enderroc que passa per damunt del Parlament i de la voluntat dels catalans. La recepta és vella: liquida les poques fortaleses que té una llengua minoritzada i la trauràs del món; crispa i venceràs. El País Valencià i les illes Balears són la seva Ítaca.

El seu pla, però, té dues debileses: 1) que no els obeirem, i 2) que marxem.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua, Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s