La pregunta és retòrica i remet a un temps de manca de llibertats. Però ara torna a ser pertinent. ¿Què volen aquesta gent? Doncs el mateix de sempre: el que volien Felip V i Franco, el que volen Mariano Rajoy, José Bono, Albert Rivera i José Ignacio Wert, la colla que, per falta de vots, fan servir els tribunals d’ariet.
Les cinc interlocutòries del TSJC que imposen el 25% d’espanyol a les aules si un sol alumne ho demana són el pitjor atac que ha rebut l’escola catalana des de la mort del dictador. Els jutges ataquen moltes coses alhora: el Govern, el Parlament, l’autogovern, el català, els consells escolars i els projectes educatius de les escoles i els instituts. Foc granat contra Catalunya.
L’objectiu és doble: eliminar el català i trencar la unitat civil del nostre poble; liquidar la llengua i desfer una societat que es mostra rebeca; extirpar el verí i matar la cuca, tot alhora. L’atenció individualitzada en castellà a un alumne si els seus pares ho demanaven servia per salvar la cohesió, la llengua i els criteris pedagògics; l’únic dany el patia el pobre ninó, que, posat de cul al català per decisió dels pares, mal podia aprendre la llengua.
Ara els jutges han decidit que la disfunció s’ha d’estendre a tot el grup, que s’ha d’aprofitar l’existència de famílies inadaptades per usar els seus fills com a agents d’espanyolització massiva. I el senyor Wert és aquí per ajudar-los. És una operació d’enderroc que passa per damunt del Parlament i de la voluntat dels catalans. La recepta és vella: liquida les poques fortaleses que té una llengua minoritzada i la trauràs del món; crispa i venceràs. El País Valencià i les illes Balears són la seva Ítaca.
El seu pla, però, té dues debileses: 1) que no els obeirem, i 2) que marxem.
