Analfabets vocacionals

Image

(Imatge cisada arterosament a neatorama.com)

Primer hi havia els analfabets strictu sensu (i el culpable de la seva situació era la Corona, el Regne o l’Estat). Després hi hagué els analfabets funcionals (llavors el culpable era l’entorn). Ara hi ha analfabets vocacionals (i, com l’adjectiu indica, ho són perquè volen).

Els analfabets tout court ho eren perquè no els havien ensenyat de llegir. Els funcionals sí que en sabien, però no ho feien i les lletres els eren cada pic més opaques. Els vocacionals saben llegir una micona, però se n’estan, perquè l’alegria és àgrafa i ells són devots de sant Hilari, patró de la hilaritat. Els instituts d’ensenyament secundari són el seu medi natural: allí estan com peix a l’aigua, perquè fan el que volen i tenen claca que els riu les gràcies.

Els analfabets vocacionals veuen en la lletra impresa un artifici aliè, una pertorbació odiosa, un jeroglífic molest. Ells són partidaris de la mol·lície i saben, intuïtivament, que la intel·ligència és portadora de cabòries, ergo d’infelicitat. I ells no estan disposats que un text qualsevol (literari, científic, periodístic) els espatlli la beatitud. Saben que el conreu de la intel·ligència els posicionaria millor en el mercat laboral, però no compten posar-s’hi. Quina mandra. I aquí els teniu, lliscant per la vida com un nen que davalla en un tobogan inacabable.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Analfabets vocacionals

  1. romanidemata ha dit:

    Els fa por rebelar-se i organitzar-se en contra el sistema i distreure’s, que està bė, però no fins el punt de la inconsciència i autodestruir-se…

    Cony fotre foc abans de morir-se de puta pena

  2. jcalsapeu ha dit:

    Per rebel·lar-se s’ha de tenir coneixement; per organitzar-se s’ha de tenir consciència. Per tenir una cosa i l’altra cal partir de la dignitat elemental de voler entendre què passa al teu voltant i pensar què pots fer per millorar la teva pròpia vida i la de les persones que t’envolten. Però els analfabets vocacionals estan molt lluny de tot això. Són carn de canó vocacional, també.

    Res a veure amb els analfabets d’un temps, que eren dipositaris d’una rica cultura popular (llengua oral, contes, rondalles, llegendes, refranys, coneixements sobre cultura material) i d’un sentiment de dignitat que els permetia trobar un lloc en el món, organitzar-se i lluitar. Els analfabets vocacionals d’avui són una penosa degradació de tot allò.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s