Odi

“L’odi és una tristesa acompanyada de la idea d’una causa exterior” –deia Spinoza–, i afegia: “El qui odia s’esforça per apartar i destruir la cosa que odia.” El Govern espanyol del PP està trist perquè els catalans existim i la nostra voluntat de ser és la causa del seu marriment, i fa molt que s’esforça per apartar-nos i destruir-nos.

I com que l’odi no és beneit, ataca sobretot allí on detecta feblesa: a la Franja, a les Balears, al País Valencià. Al sud del Sénia, primer han apagat TV3; després, TVV; ara, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Han aconseguit posar fi a tota comunicació audiovisual en llengua catalana al País Valencià, i no pararan fins a eradicar del tot la llengua. Catalán delenda est volen cridar, victoriosos. Som una gangrena i estan separant el cos “sa” del membre “infectat”; després, si cal, cauteritzaran la ferida. Si això no és odi, que vingui Spinoza i ens digui què és.

Espanya és un estat bastit sobre l’odi, ha generat un nacionalisme d’odi, i l’objecte d’aquest odi som nosaltres. No té cap sentit conviure amb qui et vol destruir. Si els catalans esbravem la seva alegria, és millor que prescindeixin de nosaltres: per al seu bé i per al nostre. Necessitem ser independents per protegir-nos del seu odi.