Odi

“L’odi és una tristesa acompanyada de la idea d’una causa exterior” –deia Spinoza–, i afegia: “El qui odia s’esforça per apartar i destruir la cosa que odia.” El Govern espanyol del PP està trist perquè els catalans existim i la nostra voluntat de ser és la causa del seu marriment, i fa molt que s’esforça per apartar-nos i destruir-nos.

I com que l’odi no és beneit, ataca sobretot allí on detecta feblesa: a la Franja, a les Balears, al País Valencià. Al sud del Sénia, primer han apagat TV3; després, TVV; ara, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Han aconseguit posar fi a tota comunicació audiovisual en llengua catalana al País Valencià, i no pararan fins a eradicar del tot la llengua. Catalán delenda est volen cridar, victoriosos. Som una gangrena i estan separant el cos “sa” del membre “infectat”; després, si cal, cauteritzaran la ferida. Si això no és odi, que vingui Spinoza i ens digui què és.

Espanya és un estat bastit sobre l’odi, ha generat un nacionalisme d’odi, i l’objecte d’aquest odi som nosaltres. No té cap sentit conviure amb qui et vol destruir. Si els catalans esbravem la seva alegria, és millor que prescindeixin de nosaltres: per al seu bé i per al nostre. Necessitem ser independents per protegir-nos del seu odi.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Odi i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Odi

  1. Clidice ha dit:

    Fa segles que s’haurien d’haver independitzat de nosaltres. És ben trist, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s