El PSC, partit autoreferencial

En democràcia, els partits polítics tenen una doble funció: servir el país i servir els interessos d’un grup social. Totes dues funcions formen part de la normalitat, i és lògic que es confonguin en l’imaginari del militant o el votant devot. Però la normalitat se’n va al cel quan el partit es limita a servir-se a ell mateix: a sobreviure, a fortificar-se, a defensar l’estructura de poder que ha dreçat en el territori; quan posa el país al servei de la seva xarxa de poder. Ço és, quan el partit esdevé autoreferencial.

Fa molt temps que el PSC mostra aquesta anomalia, però escoltant Antonio Balmón (avui, al 3/24) diria que l’aberració s’ha extremat. El secretari d’acció política del PSC parla només en clau de partit; sentint-lo, un té la sensació que els problemes de la gent li són llunyans, que Catalunya li és estranya i que Espanya li és extraterrestre (cosa curiosa en un partit espanyolista… o potser no tant, si pensem que el PSC té assumida la seva irrellevància també en l’àmbit espanyol). Quan Balmón intenta concretar alguna cosa més enllà del partit, el resultat és zero: una buidor que consona amb la proposta dita federal del PSOE.

El discurs de Balmón presenta encara un altre símptoma d’inadaptació a l’entorn: l’agressivitat verbal. El número 2 del PSC insinua que Elena, Geli i Ventura actuen moguts per interessos personals –és molt gros, això–, titlla Mas de piròman, i a Iniciativa de timbalers, i qualifica la consulta d’estafa. Això és el registre de Jordi Cañas (el de Ciudadanos), ja em perdonaran. Diuen les dones del Born que per la boca s’escalfa el forn, i ho poden ben dir: el de Balmón deu estar a 500º. El cappare del PSC gasta el llenguatge de la marginalitat, la intolerància i la frustració. Les seves són paraules de trinxera, munició contra les urnes; mots injustos que es volen feridors, però que són només l’amargosa consolació de qui se sap fora de joc.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol, PSC-PSOE i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El PSC, partit autoreferencial

  1. Clidice ha dit:

    De fora estant fins i tot fa mal veure el que li estan fent al PSC aquesta colla. Però bé, els patriotes sempre sabran trobar el camí.

    • jcalsapeu ha dit:

      Sí, fa angúnia veure com un partit que ha estat important a Catalunya, que ha format part del catalanisme, que ha fet bones aportacions en l’àmbit municipal, que ha contribuït a la unitat civil del poble català… passa per ull perquè els seus dirigents són coixos del front.

      Ara mateix lamento haver perdut vint-i-cinc minuts de la meva vida escoltant l’entrevista al senyor Balmón. Perquè no m’ha aportat res. Hauria pogut aprofitar aquesta estona llegint dos contes d’Espriu, per exemple. M’hauria retut més. Sentir Antonio Balmón dient que el seu partit opta per la “democràcia radical”, quan malaveja perquè els catalans no puguem votar… vaja, no sé si això és mala literatura còmica o mala literatura kafkiana. Sé que no val la pena perdre temps amb aquesta gent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s