Contribució a “300 dites que faran història” (VI): VERITAT, MENTIDA

A ningú se li escapa que estem en guerra psicològica amb Espanya, una contesa que desembocarà en un conflicte diplomàtic entre dos estats (el vell i el nou) i en una resolució ràpida de la querella a instàncies de la Unió Europea. Mentrestant, ells disparen mentides i amenaces, i nosaltres, veritats i vots; i ho afrontem, tot plegat, amb alegre serenitat. Vet aquí el tema que fa sis (i penúltim): VERITAT, MENTIDA, de l’aportació que faig a les Tres-centes dites que faran història de Víctor Pàmies.

Agafar algú amb un ham de mitja mosca: Enredar-lo amb molta facilitat. ¿Quants en va agafar Zapatero amb la farfolla de l’Espanya plural?

A gat vell vols dir «mèu»?: Es diu a qui pretén enganyar o donar lliçons d’experiència al qui és més vell o més experimentat que ell [Men.]. Com Rubalcaba i Navarro, que ens vénen amb el «mèu» del federalisme.

Aixecar la camisa: Enganyar. A cal PSOE en són mestres.

Això no va a missa: Per indicar una falsedat. A cal PP encara diuen que no hi ha hagut rescat bancari.

A una altra porta en donen dos: Dit per treure’s del davant algú que pretén enganyar-nos. (No em vinguis amb més històries; a una altra porta en donen dos. Deixa’m tranquil.) ¿Quants n’hi ha que mereixen sentir-s’ho dir?

Cada paraula, dues mentides; dotze paraules, tretze mentides: Referit a algú molt mentider [Mall.]. Zapatero, per exemple; i Rajoy deixa’l anar.

Donar figues per bigues: Donar o fer creure una cosa per una altra, enganyar. [SIN: Donar figues per llanternes (Mall.). Donar garsa per perdiu (o per colom). (Si compres a un passavolant, vigila que no et doni garsa per perdiu; que no t’enganyi.) ¿On són les bigues de tantes infraestructures pressupostades i no executades a Catalunya?

Dur algú a escoltar el sermó: 1 Enganyar algú amb mentides o embulls. / 2 Fer que una persona assimili una idea. (A Madrid l’escolten cada dia.)

Ensenyar l’orella: No saber dissimular, deixar veure l’engany. (Ha ensenyat l’orella quan ha dit que ell no podia col·laborar amb nosaltres per manca de temps. Tots sabem que això és mentida.) [SIN: Ensenyar (o veure’s) el llautó. (Vol dissimular la seva manca de preparació, però un dia o altre ensenyarà el llautó i es veurà que no és cap celebritat.). Ensenyar la ceba. (Es fa passar per demòcrata però ensenya la ceba quan parla defensant posicions totalitàries.). Ensenyar la pota.]

És de savis dubtar abans de signar: No ho sabies, Cristina?

Fer combregar un gat a les fosques: Fer creure una cosa inversemblant o impossible. (Que el suposat federalisme del PSOE acomodarà Catalunya dins Espanya? Sí, home, tu em vols fer combregar un gat a les fosques!) [Cerdanya, Gargallo] [SIN: Fer creure que el riu va per amunt (Mall.). Fer creure que els ases volen.]

La seva missa no té credo!: S’aplica a una persona sense paraula, de qui no et pots fiar. (Pallars) [SIN: Fer de la boca cul.]

La veritat és com la lluna: com més a prop, més enlluerna: Si n’hi ha, d’encegats!

La veritat és verda: es torça però no es trenca: Cal anar sempre amb la veritat per davant, la qual agradarà o no, però no es podrà desmentir mai.

La veritat i el vi no s’han d’aigualir: Aigualir-la és el mateix que mentir.

La veritat i l’oli sempre suren: La veritat de vegades necessita més temps.

Les mentides tenen les cames curtes: És la traducció catalana de Lügen haben kurze Beine, un proverbi alemany. [SIN: La mentida fa figa.]

Les veritats ofenen: Ningú no vol escoltar les veritats, desagradables, referents a un mateix. Ni les veritats sobre Espanya.

Les veritats són amargues: Les veritats amarguen, sobretot als mentiders.

Més mentider que en Tarrida, que era el pare de la mentida: Molt mentider, doncs. [SIN: Més mentider que un gos de conills (Tor.). Més mentider que en Caula, o que en Calça. Més mentider que en Salies. Mentider com el Piaques de sant Pau, que deia que havia anat a Amèrica a peu.]

Per guanyar has de tenir raó, l’has de demanar i te l’han de donar: Així doncs, si no n’estàs molt segur val més deixar-ho córrer [Mall.]. Nosaltres n’estem segurs.

Pescar a l’encesa: Enganyar algú amb falses grandeses. (Ja ha estafat a molts; els pesca a l’encesa; es presenta com un gran industrial, els promet ajuda, i, quan els té ben enlluernats i li han confiat el capital, desapareix.) [SIN: encegar, enxarxar, ballar l’aigua als ulls, pintar la cigonya]. Una dita que escau als valencians que s’han deixat enlluernar per les grandors del PP (Terra Mítica, Ciutat de les Arts, Aeroport de Castelló…).

Portar algú a fira: Enganyar-lo. Com Jaume Matas, que ha portat a fira tots els ciutadans de les illes Balears, fins que ha ensenyat l’orella.

Portar venut: Enganyar. (Fins al darrer moment el va portar venut fingint-li una amistat que no sentia.) [SIN: encerar, trompar, engallinar, portar a dida]

Posar l’aixeta al cul: Enganyar-lo o posar-lo en un compromís [Mall.].

Que en fa, de sol, a Tarragona!: Usat per indicar que un ha vist o comprès l’engany que se li prepara, o que es troba preparat per refusar el parany o l’estratagema amb què se’l vol fer caure. (Quan ens vénen amb terceres vies…).

Ser un ruc carregat de lletres: Es diu de qui, havent saludat els llibres, no sap lluir els seus estudis. Persona que sap molt de lletra, però té poc sentit comú. [VAR: Ser un ase carregat de lletres.] [SIN: A voltes els sabuts són rucs.] Salvador Pánniker, per exemple.

Si negues la veritat, no te tenguis per honrat: Qui nega la veritat ell tot sol es fa culpable [Mall.]. Val per a tots els ministres del PP, i per a la Camacho, en Millo i en Rivera.

Tan cert com ara plouen figues: Expressió que significa que una cosa no és certa [DIEC]. I que no ens la creiem, com ara que la llei Wert té intencions educatives.

Xollar algú: Enganyar-lo [Franja de Ponent]. Ja ens han xollat prou.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Paremiologia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Contribució a “300 dites que faran història” (VI): VERITAT, MENTIDA

  1. romanidemata ha dit:

    no sabria expressa-ho millor ! (això és sabó) però m’agrada l’entusiasme i com ho expresses.
    salut i llibertat (i lletres)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s