Contribució a “300 dites que faran història” (V): LA PINYA PP-PSOE

L’altre dia, Javier Solana, veterà capbrot del PSOE, exministre i exun-fum-de-coses-més, es despenjava dient que “Europa es va crear per evitar els canvis de fronteres”. Vet aquí una de les més grans mentides de la història d’Europa, i també un dels epitafis més galdosos de l’immobilisme universal. La frase podria ser de qualsevol diplodocus del PP.

Això només és un exemple, entre tants, de la pinya que PP i PSOE fan a l’hora de negar els drets nacionals de Catalunya, i la democràcia mateixa si al voltant de les urnes hi ha –ai uix– catalans. Es tracta d’una sintonia profunda i ancestral, avial, quasi genètica. En català tenim moltes maneres expressives de dir-la, com aquestes que segueixen. És l’aportació que fa cinc a la mostra d’en Víctor Pàmies (que arrencarà despús-demà). El tema és LA PINYA PP-PSOE.

Allò que plau al llop, plau a la lloba: Es refereix a l’harmonia o concordança que hi ha entre dues persones, especialment per fer mal.

Amb els collons d’un poden penjar l’altre: Ja em perdonaran la llibertat expressiva i l’atreviment de la imatge. [Mallorca]

Assemblar-se com els testos a les olles, del mig o de les vores: Ser de la mateixa mena. (No cregueu que us afavorirà més l’un que l’altre; s’assemblen com els testos i les olles, i reaccionen exactament de la mateixa manera.) [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes]

Cada cassoleta (o olleta) té la seva tapadoreta: Cada persona té o acaba trobant una parella, o una amistat íntima, o algú amb afinitat de caràcter o de gustos.

Calçar el mateix peu (o els mateixos punts): Ser del mateix tarannà. (En qüestió de diners calcen el mateix peu; pare i fill són l’avarícia personificada.) [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes]

De gat a gat, no hi ha més que arpades: Es refereix a dues persones o coses entre les quals es creu que hi ha poca diferència. [Mall., Men., Gargallo]

Dels pecats dels pares, van els fills geperuts: El nacionalisme espanyol autoritari es transmet de pares a fills, i de saberut vell a saberut jove.

Digue’m amb qui vas, i et diré de quin peu coixeges: Les companyies, bones o dolentes, a la llarga et marquen. Oi, Navarro?

Diuen les dones del Born que per la boca s’escalfa el forn: Els disbarats, les sortides de to, les atzagaiades fora corda, tant surten de Génova com de Ferraz.

El llop muda les dents, però no els pensaments: Qui és roí per naturalesa podrà refrenar-se momentàniament, però la seva roïndat es podrà manifestar en qualsevol moment. PP i PSOE són hereus, per igual, d’un Estat hostil a Catalunya.

El pare botxí, el fill estiracordetes: El mal comportament de qui hauria de ser model i exemple fa que els fills l’imitin. [Gisbert, Silla] [SIN: Si el pare és botxí, el fill gran ho ha de seguir. Qui ha de donar llum dóna fum.] José Bono sempre ha presumit de ser fill de falangista.

El perol diu a la paella: Si m’embrutes t’emmascaro: De la mateixa condició. (Són dos amics que si t’embrutes t’emmascaro, perquè tenen els mateixos defectes.) / També es diu quan algú retrau a un altre algun dels defectes que ell mateix té.

Esguerrar el marro: Desfer, esguerrar o perjudicar propòsits i projectes. És el que feren els dos partits amb l’Estatut de Catalunya del 2005.

Els testos s’assemblen (o retiren) a les olles: Els fills s’assemblen als pares. [SIN: els tupins s’assemblen a les olles]

Fer compares i comares: Posar-se d’acord per tal de beneficiar-se de quelcom. Fer embolics, combinacions fraudulentes. (Cal donar un veredicte just del concurs, sense fer compares ni comares.) [Tortosa, PV]

Fer l’un per l’altre: Avenir-se. (Fan l’un per l’altre, aquest matrimoni; són un parell de tranquils.) [SIN: fer ali]

Fugir del foc i ficar-se dins les flames: Que primer mani el PSOE i després el PP. [VAR: Fugir del foc i ficar-se dins la flamada. Fugir del foc i caure a les brases. Fer com la sardina de Blanes, que surt de la paella i cau a les brases.]

Gat i conill, tots són del mateix pèl: Al·ludeix a dos que van a una i que es protegeixen mútuament. [DCVB]

Junta de llops, fugiu ovelles: Quan el PP i el PSOE es posen d’acord sobre Catalunya, sempre és per fer mal.

Menjar al mateix plat: Avenir-se. (No esperis que l’un faci res contra l’altre; mengen al mateix plat i no es perjudicaran.) [SIN: fer ali]

No haver-hi grans cinc sous de diferència: Ser dues coses molt semblants, no haver-hi diferència sensible.

On va la corda, va el poal: Es diu d’aquelles persones que semblen inseparables.

Partir-se el bacallà: Posar-se d’acord per tal de beneficiar-se de quelcom. (Fan veure que pensen diferent, però bé que es posen d’acord per partir-se el bacallà en tots els afers que toquen.) [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes]

Pintar sant Cristòfol nano: Enganyar algú fent-li veure una cosa que no és [SIN: Pintar la cigonya. Fer creure que la mare de Déu es diu Joana.] Si en fa, d’anys, que els dos partits espanyols ens el pinten nano!; però ja no cola.

Qui no et conegui, que et compri: I és que els coneixem massa, tots dos.

Sempre s’ajunten la fam i la gana: En el cas que ens ocupa, més aviat s’han ajuntat els tips i els farts, els d’orella alta i els polls reviscolats.

Ser de la mateixa caldereta: Dos, ser de la mateixa corda. [Tortosa]

Ser de la mateixa estofa: Ser l’un digne de l’altre, assemblar-se. (Tots els membres de la família són de la mateixa estofa; no pots fiar-te de cap.)

Ser la corda i el poal: Anar junts i d’acord.

S’han ben trobat un gat amb una mona: Es diu referint-se a dos ximplets que van plegats i no faran res de bo. [Empordà]

Si l’ase du picarol, la somera també en vol: Proverbi que censura l’esperit d’imitació d’aquells que fan el que veuen fer, i només ho desitgen quan ho han vist als altres. Respon a la lògica (viciada) que han imposat els barons autonòmics tant del PP com del PSOE.

Tal és Ali com Camali: Es diu de qui té els mateixos defectes que el seu pare [Gisbert, Silla]. O que el seu germà.

Tant és en Pere, com en Berenguera: Per a indicar que poca diferència hi ha en la manera de ser de dues persones determinades. [Amades, Refranys personals]

Tots són uns, els autors i els adjunts: Es diu quan tots concorren en els mateixos defectes.

Voltors i milans, cosins germans: Els que són iguals, o parents, o amics, solen coincidir en els gustos. [Gisbert, Silla]

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol, Paremiologia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Contribució a “300 dites que faran història” (V): LA PINYA PP-PSOE

  1. vpamies ha dit:

    Pinya? En molts moments jo parlaria més aviat de ‘pinça‘.
    Joan, gràcies, un cop més!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s