Un cec amb un bastó

Quan sento la lletania diària dels ministres espanyols (i adlàters) contra el nostre procés, tinc la forta sensació que aquesta gent viuen dins una novel·la picaresca. No és només per la quantitat de diners que han ramassat i s’han repartit, sinó perquè, quan parlen de Catalunya, semblen el cec del bastó. Són cecs perquè no veuen el que tenen enfront, i davant aquesta realitat que no veuen ni entenen, només saben aixecar el bastó.

Avui, De Guindos ha dit que la desafecció dels catalans cal curar-la amb diàleg lleial i dins la legalitat. Tal qual. Com si fóssim uns malalts; com si estiguéssim dejuns de la seva curiosa “lleialtat”; com si votar fos il·legal. Ahir Monago demanava que “todo el peso de la ley” caigués sobre el president Mas. Despús-ahir, Txiqui Benegas (un ca de bou de l’espanyolisme) invocava el precedent de l’octubre de 1934. Cecs i bastons, bastons i cecs.

I passa que els llàtzers que podrien guiar-los són tan cecs com ells, perquè tenen el cos a Catalunya però el cervell a Espanya; i n’hi ha que estan encegats d’odi i també demanen xarop de bastó. Vaja, que a Madrid no saben de què se les heuen. Per això ho tenen negre. No poden arreglar res perquè no capeixen el problema; i, perquè no ens entenen, tampoc poden derrotar-nos.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència, Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un cec amb un bastó

  1. Maria Josep ha dit:

    Endavant! En som molts més fent força en la direcció que volem. Fins i tot molta gent que sabem que encara falta una mica més perquè els pals ens vinguen cap ací també. Bon i apassionant 2014!

  2. jcalsapeu ha dit:

    Maria Josep, el 2014 és de tota la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Aquest any canviarà el país sencer: el Principat de Catalunya, esclar, de manera radical i plena; però el País Valencià tampoc no serà el mateix: serà millor. El 2014 el gaudirem junts i l’èxit serà de tots. Bon 2014! Visca la llibertat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s