El Polònia fa curt

És sabut de tothom que el beneficiari principal del nostre procés d’independència és el Polònia. Al programa d’humor polític de TV3, els gags més hilarants els són servits diàriament en safata, de manera que no s’hi han de pensar gaire per treure’n la punta satírica. I ho fan molt bé. Però dijous van fer curt.

L’escena presentava els redactors de la Constitució espanyola –corria el 1977– fent grumoll davant una Olivetti i dictant la cosa. I amb això que es cansen de debanar i diuen de fer crostet, i quan van per sortir veuen el dictador assegut davant el teclat, que diu que no s’amoïnin, que ja s’hi posa ell. I el conclave constitucionalista, espantat, torna a ocupar el seu lloc davant la màquina d’escriure.

Error. El bullit no va ser així. Miquel Roca, Herrero de Miñón i companyia van ser lents a reaccionar i Franco va ser a temps de redactar l’article 2 de la Constitució (“…la indisoluble unidad de la nación española”) i també el 8 (“…las Fuerzas Armadas tienen como misión defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”). Aquests articles els va redactar l’exèrcit.

I ara que l’Estat espanyol es desfà en la seva pròpia salsa, s’aferren a això com a un clau roent. Incapaç de reformar-se, Espanya invoca la seva essència franquista i reprèn el seu passat autoritari, fent del pecat original virtut.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El Polònia fa curt

  1. Clidice ha dit:

    L’he de veure encara, que em va tocar ple 😦 Tanmateix, veient com xerra algun “pare” de la Consti, -llegeixi’s Roca- potser no li calia al senyor gallec i baixet ficar-hi cullerada.

    • jcalsapeu ha dit:

      A Miquel Roca i Junyent li costa molt desprendre’s de la motxilla. Són molts anys, i admetre que li van plantar la bleda al clatell ha de ser dur. Roca volgué plantar pèsols i li sortiren faves; són coses que passen quan no ets amo del teu tros i l’adob que cal te’l prohibeixen. I viure del passat ja no és possible. El nostre poble s’ha alçat i camina cap endavant, i si ara i adés mira cap enrere és per entendre i entendre’s. No admetem cap dels dogals que anys enrere ens amaniren, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s