Els enemics de la Constitució

T’estimo tant que t’abonyego. Així pensen les persones que estimen malament, les que confonen l’amor amb la possessió, aquella gent que, per tal de retenir l’objecte estimat, li neguen la llibertat i li maten l’esperit. És un amor malsà, que té uns efectes semblants als de l’odi.

És l’amor d’aquests que diuen que s’estimen tant la Constitució. La deuen estimar amb bogeria, perquè l’escanyen. Invocant la literalitat del text, li extirpen l’ànima; brandant-la com un codi penal, converteixen la gent en població presidiària. Posen el focus en uns versicles que diuen que són bons per prohibir, i obliden que les constitucions serveixen per protegir drets humans i llibertats o no serveixen de res.

Quan una Constitució es tira damunt el cap de la gent que vol votar i ser lliure, aquell text deixa de ser una constitució i passa a ser una altra cosa, no sé quina, però en tot cas una cosa que ja no és útil. Els qui rebreguen i malusen així la Constitució són els principals enemics del text. Avui sortiran al carrer a dir que l’estimen, però no és cert: volen el cos, però no l’esperit; adoren les coercions, però no el principi democràtic.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els enemics de la Constitució

  1. Clidice ha dit:

    sempre passa amb els seguidors d’el Llibre. sigui quin sigui aquest. qüestionar-lo no passa pel seu magí, perquè temen que quedi exposada la fragilitat de la seva creença.

  2. jcalsapeu ha dit:

    Diuen que estarien disposats a modificar-la… per empresonar-nos millor. Com els ullals del llop en el conte de la Caputxeta, que si semblen haver millorat és per devorar millor les seves vícitmes de sempre.

  3. Escocell ha dit:

    Cada dia falta menys pel moment de la veritat. Aquest dia -a tocar- veurem qui estarà disposat a guanyar-se la llibertat. Estic convençut que no serà una despedida cordial i, molt em temo, que ens tiraran per sobre alguna cosa més que “el seu llibre”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s