L’abisme va ser el 1714

Als detractors del procés que estem vivint a Catalunya els agrada comparar la independència amb un abisme. Apel·len a la por instintiva que tothom sent davant l’inconegut, busquen el regolf conservador que genera la incertesa; invocant l’abisme, volen provocar l’efecte vertigen: allò que agafes temor, et roda el cap i et fas enrere –vet aquí l’objectiu: que ens fem enrere.

Pere Navarro –no podia ser altrament– és un dels que prediquen la por abismal. “La deriva de CiU i ERC ens porta cap a l’abisme”, diu el primer secretari del PSC en l’entrevista que li fa avui La Vanguardia (deriva: un altre dels mots amb què els unionistes s’han empastat els queixals). És normal que ho vengui així: per als homes del règim, Madrid és terra ferma i Catalunya és un pantà, i fora del seu ordre hi ha el bàratre. Si Navarro es mirés la cosa amb ulls catalans (en lloc de fer-ho amb cucales madrilenyes), s’adonaria que la caiguda a l’abisme va ser fa tres-cents anys.

Els Països Catalans de la Corona d’Espanya van caure a l’abisme entre 1707 i 1715 (primer el Regne de València, després el Principat de Catalunya, i en acabat Eivissa i Mallorca). Castella ens va caure al damunt i quasi tot el país (salvant Menorca) es va esbalçar. L’abisme era allò. Si no vam colar avall va ser perquè ens vam aferrar a la llengua, a la cultura i a la voluntat de ser.

Ara som uns escaladors que malden per sortir de l’estimball. Fem via i ens falta poc. Estem a punt de recuperar la nostra independència. N’hi ha que no ho volen, i és legítim. Però dir-ne abisme, de la nostra llibertat, traeix un cervell que té totes les arrels a Madrid, uns ulls que miren des de la “plaza Mayor relaxing cup of café con leche”, un esperit ajagut tot ell al “paseo de la Castellana”.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a L’abisme va ser el 1714

  1. Clidice ha dit:

    I no t’oblidis dels eco-guais que li fan els cors, malgrat que volen fer veure que s’han convergentitzat fent la puta i la Ramoneta i vinga dir: sí, però no i justament tot el contrari. Una esquerra-espanyolíssima fluixa, molt fluixa, però molt perillosa pel que tenen de sortida mediàtica.

    • jcalsapeu ha dit:

      Per una vegada, Clídice, no estem d’acord. Iniciativa és important; EUiA també. I trobo que mereixen un gran respecte. Jo me’n recordo de quan IC era, en la pràctica, un apèndix del PSC; allò es va acabar, van prendre comiat del padrastre i Iniciativa va començar a ser ella mateixa. IC-Verds-EUiA vénen d’on vénen i tenen els votants que tenen, i per tant és lògic que s’adaptin amb lentitud i dificultat al procés català cap a la independència. Però estic segur que trobaran la manera de ser-hi.

      • Clidice ha dit:

        Doncs, per a mi, no deixa de ser un problema ideològic greu. L’esquerra que jo he mamat, comunista, posava pel davant l’alliberament de tots els pobles. I, en això, els iniciativeros se l’agafen amb paper de fumar. A més, sóc incapaç de comprendre el seu missatge anti-dreta catalana i preferir quedar-se sota el jou de la dreta (PPSOE) espanyola.

  2. jcalsapeu ha dit:

    ¿I qui diu que el prefereixin, aquest jou? Ells no ho diuen pas, això, ni crec que ho vulguin. Dóna’ls una mica de temps. Tu i jo anem a tota metxa, però hi ha gent que tot just està arrencant; i, d’aquests, n’hi ha que duen llast.

    Potser no m’explico bé. Perquè, ara que hi penso, no es tracta tant de “donar temps” com de “fer confiança”. Ja hi arribaran. Però no els esperarem: hauran de pujar al tren en marxa.

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Clídice, vist com evolucionen les coses, he d’admetre que jo anava equivocat, i que ets tu que llaures dret. Em passa que vull ser positiu, saps? Però, manoi, aquests d’Iniciativa m’ho posen molt difícil. No n’hi havia prou amb l’Estat espanyol i amb en Duran, que també ha de venir Iniciativa a posar bastons a les rodes. Ja és prou difícil, tot plegat, que han de sortir follets embolicaires de dins a fer-ho encara més difícil. Santa paciència!, tanta que ens en cal i tan poca que ens en queda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s