L’espanyolisme se’n va molt enrere

L’espanyolisme, històricament, ha basculat entre dues actituds diferents: la negació de Catalunya i el pacte amb Catalunya. Entre 1900 i 1931 no hi ha sinó negació: neguen el caràcter nacional de Catalunya, neguen l’Estatut d’Autonomia, neguen l’oficialitat de la llengua. En el període 1931-1936, l’espanyolisme busca el pacte: reconeix la diferència catalana, consent l’Estatut i accepta l’oficialitat (limitada) del català. Entre 1936 i 1975, el nostre país no només és negat taxativament, sinó que hi ha un intent d’extermini cultural i va de poc que no reïx.

El període següent, 1975-2000, torna a ser de pacte: l’hostilitat anticatalana hi és, però tapada amb cendra; el governs espanyols successius toleren alguns avenços i alhora busquen de minar, a la callada, l’autogovern de Catalunya. L’any 2000, José María Aznar inicia el seu segon mandat presidencial i el pèndol emprèn el camí de tornada: comença un nou cicle d’hostilitat anticatalana, que ara es veurà reforçada, de Catalunya estant, per un estiracordetes de luxe: Ciudadanos.

Potser la diferència principal que hi ha entre el Partido Popular i Ciudadanos està en la tradició que representa cadascú. El primer ve del franquisme. El segon ve de més enrere: de l’espanyolisme dinàstic de les primeres dècades del segle XX (Romanones, Maura, Canalejas…), de Lerroux i de José Antonio Primo de Rivera (Catalunya entesa con un ull de poll, com una ferida que s’ha de cauteritzar.) Ciudadanos és això: un partit nou que fa un discurs vell, una barreja de Restauració, lerrouxisme i falangisme.

Ciudadanos neix de la picor espanyolista del PP i el PSOE de Catalunya i creix amb la crispació que, davant el despertar nacional de Catalunya, sent aquesta gent. El seu discurs és encara més antic que el del partit de la gavina: Catalunya no és una nació –diuen–, no té més personalitat històrica que Múrcia, la Renaixença va ser una desgràcia, la consciència nacional dels catalans és fruit d’una intoxicació, el català està bé arraconat, no hi ha drets nacionals, l’espoli fiscal és mentida, el dret a decidir és “una chorrada” i el castellà està perseguit a Catalunya.

L’última enquesta del CEO pronostica que Ciudadanos serà la tercera força política de Catalunya, a costa dels partits dinàstics tradicionals. Jo crec que això és bo. Perquè vol dir que l’espanyolisme no té res per oferir-nos. Incapaç de pair Catalunya, l’espanyolisme emprèn l’enèsima croada per destruir-nos. Però no mostren altra cosa que la seva impotència i prenuncien la seva derrota. Perquè avui tenen al davant, tossudament alçat, un poble pacífic, alegre i guanyador.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’espanyolisme se’n va molt enrere

  1. Anònim ha dit:

    Si Ciudadanos va creixent serà molt més que un ull de poll, que una petita molèstia. A més, pensa que l’espanyolisme, dit també unionisme o nacionalisme espanyol, té força a Catalunya -més o menys una tercera part dels votants- i que potser el percentatge d’aquells qui volen la independència ja ha tocat sostre.

  2. jcalsapeu ha dit:

    Anònim, estic d’acord amb tu que Ciudadanos serà més que una petita molèstia: serà una font de malestar permanent amb la qual haurem de conviure fins que es desinfli. Perquè es desinflarà. L’endemà de la independència, Ciudadanos perdrà la meitat de la seva raó de ser, així com la meitat de la seva utilitat; amb la qual cosa és esperable que minvi. (I si vaig equivocat, paciència: tindrem un estat per defensar-nos.)

    Pel que fa al sostre, cadascú té el seu; ja fa un any que els trespols es mostren estables (70% independència, 30% dependència, en un referèndum), i com que ja ens ho hem dit tot, no sembla que la correlació pugui canviar gaire.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s