La fera ferotge

Costa molt trobar, en els rengles de l’unionisme, rastres d’honestedat intel·lectual, de rigor analític, de respecte a la història, d’arguments racionals basats en dades…, d’intel·ligència, en definitiva –ep, n’hi ha algun, però es veu que l’amaguen. La tònica habitual és la que exhibeix el senyor Gabriel Tortella, que és professor d’història econòmica a la universitat d’Alcalà i que ha publicat un article, a El País, amb aquest introit: “Lo que siguen son unas conjeturas basadas en la lectura de la prensa, de algunas conversaciones y de un simple ejercicio de unir los puntos del rompecabezas.”

Ja es poden imaginar quines conjectures fa el savi espanyol amb un utillatge científic tan sofisticat. Partint d’informacions tendencioses fetes des de la llunyania, obrint de bat a bat les portes de la ignorància, inflant prejudicis i traslladant la xerrameca de bar al tabloide, Tortella presenta el nacionalisme català com un tigre que hauria d’estar engabiat (és la fera ferotge que el franquisme veia a casa nostra i que l’Ovidi cantava!); el perínclit opina que a Catalunya hi ha “una gelosia violenta per no ser el centre d’Espanya i perquè l’idioma català té un relleu insignificant comparat amb el castellà”; i sosté que l’actual efervescència és el resultat d’una maquiavèl·lica operació d’adoctrinament iniciada el 1980, amb l’arribada de Jordi Pujol a la Generalitat. Aquestes mostres de rigor sociològic van de bracet, és clar, amb unes altres mostres d’igual rigor històric, com aquesta: “Espanya és la nació de què forma part Catalunya des de 1479”. Vet aquí el rigor Marca España (que deu ser parent del rigor mortis.) i l’instint d’engabiar la diferència.

I ara facin un esforç d’imaginació i responguin-se, per favor, tres preguntes. Si la matèria grisa d’Espanya dóna aquests fruits, ¿quines baies deuen donar els altres cervells? Si el nivell de l’alt debat polític, a Espanya, és aquest, ¿quin deu ser el nivell a les cotes baixes? I la pregunta més inquietant de totes: si El País assumeix el rol de La Razón i d’El Mundo, ¿quin vestit es posaran aquests diaris si volen tenir un perfil propi?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s