És que no s’entén…

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha descobert la Mediterrània, en concret la riba occidental. O sia, ha constatat que els adults espanyols són els pitjors del món desenvolupat en matemàtiques i comprensió lectora. Ara com ara i fins a nova ordre, als catalans ens compten dins l’epígraf d’espanyols, ergo ens hem de donar per al·ludits; i em temo que, tocant a les dites competències, no devem fer gaire diferència amb els espanyols de debò.

Als qui arrosseguem el cul i l’ànima pels centres d’ensenyament secundari no cal que ens mostrin la Mediterrània: ja la tenim apamada. En posaré un parell d’exemples, tots dos d’aquesta setmana. Una alumna de primer de batxillerat ha començat a llegir els episodis amorosos del Tirant i em diu que li costa molt, perquè “no parlen com nosaltres”. Sense comentaris. Una altra alumna es dol perquè ha començat a llegir Mar i cel, de Guimerà, i m’enfloca: “És que no s’entén…”. També sense comentaris.

Aquest és el pa que s’hi dóna, aquest curs, en el primer de batxillerat del centre on treballo. No em sorprèn, però m’aborrona. Tot plegat em fa pensar en una entrevista que li feren a Josep Ramoneda, en què el filòsof deia això: “¿Què és el que expressa millor l’experiència? La literatura. Per això m’agrada cada vegada més la literatura com a via de coneixement. Perquè la literatura fa possible el pensament dels singulars, mentre que la filosofia i la ciència són pensaments universals.”

És talment així. I és clar, ¿què passa quan no hi ha cap mena de pensament, ni el dels singulars ni el dels universals? Doncs passa això que servidor observa cada dia i que l’OCDE adverteix ara. Diu que Grècia no ha estat considerada en l’estudi. Si algú es vol consolar pensant que els grecs potser estan pitjor, és que no ha entès res: que té un zero de reflexió, comprensió i pensament.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s