Negacionisme

Juan Carlos I, 23 d’abril del 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Nunca fue la nuestra lengua de imposición”.

Mariano Rajoy, 8 d’octubre del 2013: “No se ataca el catalán ni en la enseñanza ni en ningún otro ámbito”.

Les falsedats escandaloses del monarca i del president espanyol es complementen a la perfecció: el primer nega el passat per justificar el present; el segon nega el present per reescriure el passat i deixar el català sense futur. Són les dues cares de la mateixa moneda: el negacionisme.

En els països civilitzats, el negacionisme és delicte. Negar el dolor que s’ha infligit a un poble, falsificar una història d’opressió, presentar una voluntat persistent de genocidi cultural com un fet de convivència, és una astracanada immoral que sovint es persegueix penalment (a Alemanya, per exemple, i també a Holanda, a Bèlgica o a Suècia). En canvi Turquia, perquè no és un país civilitzat, nega el genocidi del poble armeni. Els països civilitzats, si es dóna el cas que l’han vessada, encara fan tres cosetes més: 1) cessar les hostilitats, 2) demanar perdó, i 3) contribuir a reparar el dany causat.

Espanya no ho ha fet pas, això: ni perdó, ni pau, ni reparació. On vas a parar. Spain is different, ja ho deia el ministre aquell. Espanya no només no es penedeix del mal que ha fet, sinó que nega haver-lo fet i en continua fent més, negant que el fa. Negacionisme sobre negacionisme. Pela aquest ou que l’altre ja es cou.

L’ofensiva de l’Estat espanyol contra la llengua catalana és la més feroç que hem viscut des del franquisme (sentència del TC del 2010, segons la qual el català no és un deure ni pot ser llengua d’acollida; llei Wert; Lapao; ofensiva de Bauzá contra el català als mitjans de comunicació, l’Administració i l’ensenyament; sentències judicials contra la immersió a les escoles i contra l’ús normal del català als ajuntaments i a les diputacions; el català, vetat al Congrés i al Parlament Europeu pels partits espanyols; el català, estranger en els jutjats; pena de presó a un ciutadà valencià per parlar català, etc.).

¿No ho veu, això, el senyor Rajoy? Esclar que ho veu. El que passa és que ell ho troba normal, i com que és normal, no hi ha atac. Ells són així: només volen acabar la feina que Felip V i Franco van deixar a mig fer. ¿Quin mal hi ha en això? Som uns victimistes, vet-ho aquí.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Negacionisme i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s