Espanya, contra el català

¿Què és pitjor, el malfactor que causa un dany o la llei que l’empara? La llei, perquè, emparant aquell, dóna empara per endavant a tots els malfactors que vindran. Per això no m’escandalitza que el Tribunal Constitucional doni la raó al govern de José Ramon Bauzá, que ha eliminat el requisit de català per treballar a l’administració balear. La decisió és legalment incontestable: la Constitució només estableix el deure de saber espanyol; les altres llengües, és permès (en teoria) d’usar-les, però el deure de saber-les no consta; i qui ha volgut fer-lo constar en un Estatut, ha rebut una sentència com una bufetada. I com que no consta, un govern autonòmic tant pot fer-ne requisit com no.

El problema, doncs, no és Bauzá, sinó Espanya. Perquè la resolució del TC és tan congruent jurídicament com execrable moralment (l’argumentació que fa és l’Everest del cinisme: “No existeix discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català”). Sí, i l’ornitorrinc és una au migratòria.

El Regne d’Espanya ressorgeix el 1978 per garantir el supremacisme castellà: blinda la llengua de Quevedo i legalitza el bandejament de tota altra llengua. Espanya és així: s’ha fet i existeix contra nosaltres; és cosa del seu codi genètic, enfront del qual no hi ha terceres vies. La seva llengua no està en qüestió, és intocable; la nostra la qüestionen permanentment, la toquen i la manyuclen i l’apaguen i si poden la desintegren. I és legal. L’estat és seu i amb les lleis fan el que volen.

I ignoren espanyolament un principi de dret natural que fa així: “Honestum non est semper quod licet” (‘no tot el que és legal és sempre honest’). Per això marxem: per cercar l’aixopluc de lleis honestes que ens emparin. Cosa que només trobarem a la República Catalana.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s