El subconscient de la dreta espanyola

Image

(Imatge emmanllevada d’ara.cat)

Enric Millo, com a bon convers, sent la necessitat de dir-la molt grossa. És seguint aquesta llei psicològica que ha comparat la Generalitat de Catalunya amb ETA, aclarint que, en la jerarquia del mal, aquella és més perversa que aquesta. O sia, que votar és pitjor que matar.

Calma. Quan l’adversari recorre a l’insult hiperbòlic vol dir que ha perdut els papers, la serenitat i el senderi. Això és senyal que ell perd i que nosaltres guanyem. Anem molt bé. És més, l’astracanada de Millo ens ajuda a saber amb qui ens les havem i per tant ens fa més savis. Perquè les paraules del convers –aquella fe ultrada– posen al descobert el llim de la dreta espanyola.

Llis i ras: el subconscient de la dreta espanyola és una fossa comuna plena de cadàvers. Es tracta d’una dreta que avorreix la democràcia, adora la brutalitat i estima la mort (no és per res que es declaraven novios de la muerte). El franquisme i la seva fillada (AP, PP, Mayor Oreja, Millo, Sánchez-Camacho…) sempre s’han sentit còmodes en un entorn turmentat per la violència, perquè aquest llacó els permet criminalitzar qui no pensa com ells i justificar totes les formes de repressió. Per això celebraven secretament la violència, a Euskadi, i ara l’enyoren. I per això senten aquesta gran aversió a la democràcia.

Un psicoanalista de la corda freudiana hi sucaria pa. Diria, per exemple, que la pulsió de mort és el vector dominant de la dreta espanyola. I potser també diria que aquesta dreta ancestral, primitivíssima, preil·lustrada, no ha superat la fase sàdico-anal de l’evolució libidinal; a saber, que encara troba plaer en l’exercici sadomasoquista d’expulsió i retenció de les femtes; i que s’agita en la marmita bipolar del sadisme, el qual apunta contradictòriament a destruir l’objecte odiat i alhora a conservar-lo, tot dominant-lo.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El subconscient de la dreta espanyola

  1. Retroenllaç: El subconscient de la dreta espanyola // la tafanera

  2. Escocell ha dit:

    Pagaria molt per llegir els articles que faria en Pedrolo (a l’Avui?) sobre la situació actual i els seus protagonistes si encara fos viu. La teva proposta d’interpretació psicoanalítica la veig molt en aquesta hipotètica línia.

  3. jcalsapeu ha dit:

    És curiós, però passen els anys i hi ha absències que creixen. Com la de Pedrolo. I que s’han fet grosses les absències d’en Xirinachs, d’en Nadal Batlle o d’en Joan Fuster! Si el de Sueca no hagués fumat com un carreter i s’hagués cuidat un poc, ens hauria durat vint anys més. En el cas del rector de la UIB no hi va haver res a fer: se’l va endur el cranc (em sembla). I en Xiri… no va resistir la misèria moral que l’havia envoltat durant tants i tants anys i un excés d’emotivitat el va precipitar a l’abisme interior. En Pedrolo… que gros que s’ha fet el seu fantasma! Quant de servei ens faria ara! Quan es posava a escriure sobre política, el bolígraf li era mig fitora mig bisturí: sense dir una paraula més alta que l’altra, disseccionava tumors, falsies, misèries i avoleses, posava la mala sang al descobert i la podritura en evidència. Que l’enyorem, en Pedrolo.

    Joan

  4. Anònim ha dit:

    Amb polítics com aquests hem arribat a un efecte degradació que ja està maximitzat, en un país amb una economia controlada per l’enemic….(o això pretén)

    marisol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s