García-Margallo, contra la història

Com un Anselm Turmeda predicant contra els tres dogmes de la creu (la Trinitat, la virginitat de Maria i l’encarnació), el ministre espanyol de foranies predicava avui contra Catalunya. L’esforçat García-Margallo clamava per l’excomunió de la Catalunya independent a l’ONU, al·legant que no complim cap dels tres preceptes de la catequesi internacional: no hi ha una ocupació militar, no patim una situació colonial, ni ens són conculcats els drets fonamentals. Per tant, l’ONU no ens voldrà.

Però el fet és que Catalunya sí que compleix els requisits de la dita doctrina trinitària. En primer lloc, el nostre territori va ser ocupat militarment entre 1707 i 1715 (ocupació que va ser diguem-ne ratificada en diverses ocasions), i  d’aquelles noces vénen aquests confits. En segon lloc, els 289.724 milions d’euros saquejats a Catalunya en el període 1986-2009 (dades de la Conselleria d’Economia i Finances) són una suma de proporcions colonials. I en tercer lloc, Espanya conculca el dret dels catalans a normalitzar la nostra llengua, i de passada ens prohibeix votar.

Però bé, en cas que un observador neutral busqués pèls als ous i discutís la naturalesa d’aquests abusos, hi ha un fet que no podria negar per cap vent del món. I és que els últims vint anys han sorgit nous estats que no complien, ni per aproximació, els requisits que invoca Margallo. Bielorússia, Eslovàquia, Montenegro o Eslovènia no presentaven cap traça d’iniquitat colonial, com tampoc la presenta avui Escòcia. La història recent el desmenteix, i el futur (de la Gran Bretanya) també. I és que la sagrada trinitat que predica el ministre no figura a cap evangeli, a cap declaració oficial de l’ONU, a cap tractat internacional ni a cap sentència. No existeix ni en el magí de García-Margallo, un home massa intel·ligent per creure’s les nyepes que es veu obligat a dir.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a García-Margallo, contra la història

  1. Administrador ha dit:

    El problema d’ara és l’allau de declaracions, contradeclaracions i recontradeclaracions que només provoquen desinformació, bé de fet provocant la desorientació de la gent ja han aconseguit l’objectiu que persegueixen.

    Mentrestant ningú sembla fixar-se que hi ha en marxa una nova llei en que es desindexen els preus dels serveis públics, a partir del 1 de gener del 2014 l’increment dels preus del bus, per exemple ja no estaran limitats per l’IPC. (que Déu ens agafi confessats)

  2. Eliseu ha dit:

    administrador, per això tenim presa, perquè cada divendres ens la fotaran per un costat o altre, els preus que esmentes, aquest divendres ens han fotut les competencies en telecomunicacions.
    ells demane diàleg, com qui demana un treva, però ells continuaranat disparant, només volen que la treva la fem nosaltres

  3. jcalsapeu ha dit:

    Administrador té raó: el soroll eixorda i l’espectacle anticonsulta (i antiindependència) encega. I darrere d’aquest barrabum ells continuen eliminant conquestes socials i convenis col·lectius, i esbuquen els murs de contenció que evitaven alguns abusos. I parlen cínicament de diàleg mentre fan foc nodrit contra l’autogovern (targeta sanitària, LOAPA de relacions exteriors) i contra la llengua (supressió de la immersió a Balears; l’espanyol, únic requisit lingüístic als jutjats; l’espanyol, vehicular a l’ensenyament arreu de l’Estat…). No hi ha dia sense menyspreu, urpada i agressió. Del monòleg del tirà en diuen diàleg.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s