Contra Bola de Drac

Image

(Imatge cisada, amb perdó, a trickorzine.com)

No m’agrada controlar la tele que veuen les nenes. No ho he fet mai, només per dir: “Ja n’hi ha prou, és hora d’anar a jóc” i tancar la capsa. D’una manera natural, a casa les menudes miren el Super3. Saben que hi ha altres canals, en espanyol, i alguna vegada en sintonitzen un, però de seguida tornen a cals Súpers. Perquè l’entenen i els agrada, perquè és el canal de casa.

Però ahir vaig saltar. Eren les nou del vespre, la Mariona estava repapada en el sofà i d’un plegat la pantalla es va omplir de cops de puny i de gent que s’estampava contra la paret, i veies els maons com s’esberlaven. Era Bola de Drac. I pels dintres em vaig dir “per aquí no hi passo”, em vaig regirar com un picat d’aranya i vaig tancar la tele. Això no és això, Aina meva. Les nou del vespre potser no és horari infantil, però s’hi acosta molt. Un dels deures que tinc com a pare és de transmetre valors, i un dels valors inexcusables és que la violència no mola.

Quan el gobierno aquell del PP va decidir, mogut només per ressentiment anticatalà, programar toros en horari infantil, aquí ens vam posar les mans al cap i ens vam indignar santament, amb raó. Passa però que TV3 fa una cosa semblant amb aquests dibuixos que la canalla pot veure mentre els adults sopem i badem. I en això fem com els de Sineu, que veuen el gep dels altres i no veuen el seu. Prou, per favor. Treguin Bola de Drac.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en TV3 i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Contra Bola de Drac

  1. Sergi ha dit:

    Home, jo vaig créixer amb Bola de Drac i tampoc em sembla que això m’hagi fet particularment adorador de la violència. De fet, com ironitzaven a un capítol dels Simpsons que tractava el tema de la violència als dibuixos animats, et puc dir que la violència existia fins i tot abans d’inventar-se els dibuixos animats. Hi havia una cosa que es deien “les croades”, que es veu que era d’un violent que riu-te tu del Goku i companyia.

    De tota manera toques un tema que m’interessa, que és el dels nens. De si els hem de protegir, de si els podem protegir no ja contra la violència sinó contra la dura realitat. Els hem d’amagar que al món existeix la hipocresia, la crueltat, la tragèdia, l’odi, la injustícia…? En quina mesura i en quin moment els hem d’enfrontar amb tots aquests elements?

  2. jcalsapeu ha dit:

    Bon dia, Sergi. Deus ser molt més jove que jo, perquè jo vaig créixer amb Heidi, Pipi Calzas Largas i Mazinger Zeta. Quan era un nen, als anys setanta, els dibuixos animats no eren violents; la violència estava en les pel·lícules: en feien moltes de guerra. I tampoc m’he fet adorador de la violència, tot al contrari. Diria que en aquells temps la violència estava institucionalitzada (la practicaven els estats amb els seus exèrcits) i en canvi hi havia molta “violència banal” (el nen o el jove que imposa el seu criteri a mastegots). No sé què és pitjor. A mi, personalment, em fa més angúnia la violència banal. El tema és interessant, sí: ¿fins quan i com hem de preservar els nostres fills de tot això? No ho sé. El que sí que sé és que les meves filles tenen quatre i sis anys i que això ara no toca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s