Diu que estem equivocats

Diu la senyora Esperanza Aguirre –entre altres fineses– que estem equivocats, que no tenim raó, i ens vol convèncer de les bondats de la unitat d’Espanya tal com ella l’entén. Doncs va mal calçada, perquè no es tracta de tenir raó, i qui en vol tenir ja comença amb mal peu. Quan dues nacions no s’entenen, la qüestió no és qui té la raó, sinó què s’ofereixen mútuament i si les ofrenes justifiquen la unió.

La mecànica és la que segueix. Un diu: “Jo sóc així i t’ofereixo això; ¿et va bé?”. I l’altre respon: “M’agrada com ets i m’està bé això que ofereixes: fem ali”; o bé: “Jo sóc aixà i això que proposes no em va bé; deixem-ho estar”. En cas que no hi hagi avinença, ¿qui té raó? Ambdues parts: un té les seves raons i l’altre en té unes altres. Bé, això és la mecànica civilitzada. El sistema espanyol va diferent. Un diu: “Jo sóc així i tu has de fer com jo, vulgues no vulgues”. I l’altre respon: “Home, però…”, i rep una llei, o un decret, o una sentència com una plantofada a la cara, i ai de tu que piulis. ¿Qui té raó?

No és la raó. És la voluntat de viure junts en la igualtat, la llibertat i el respecte. És la voluntat que els catalans demanem (demanàvem) i que Espanya ens nega. No volem tenir raó, ni atropellar la raó dels altres; només volem existir amb dignitat. S’ha de ser molt prepotent per no entendre, o mirar d’entendre, això.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autodeterminació i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s