La segona Renaixença

Té raó Quim Torra quan diu que estem vivint una nova Renaixença. Si la del segle XIX va comportar una presa de consciència nacional, la d’avui comporta una represa de la consciència nacional; i si el procés d’antany es va polititzar malament (cap a l’autonomia), el d’enguany s’ha polititzat així com toca (cap a la independència). Però és que el paral·lelisme s’estén fins i tot als tempos.

La Renaixença del segle XIX mai s’ha acabat d’entendre. S’ha parlat d’Aribau i de Rubió, de flors i de violes, de poesia i de teatre, però mai s’ha explicat com i per què una gent va deixar de sentir-se espanyola per proclamar-se de nació catalana. Un dels pocs historiadors que ha ficat la banya en aquest forat ha sigut Josep Fontana, que si més no ha aconseguit datar el tomb (que es va produir, segons ell, en sis anys).

El 1860 té lloc la segona edició dels Jocs Florals restaurats. Els parlaments que s’hi fan tenen un denominador comú: la festa és una manera d’ofrenar glòries a Espanya (per dir-ho d’una mena de manera valenciana). Aquells Jocs, i les persones que hi participen, vessen espanyolitat; la llengua de les composicions és catalana, però la ideologia és espanyola. Però en els Jocs del 1866, la mentalitat ha canviat. Els mateixos que abans “ofrenaven glòries” parlen ara d’un moviment patriòtic que persegueix l’emancipació nacional, i se’n senten part. En sis anys, la Renaixença va passar de l’espanyolisme al catalanisme.

I al segle XXI, en el mateix lapse de temps, el catalanisme ha passat de l’autonomisme a l’independentisme. El 18 de febrer de 2006, 125.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) vam omplir la Gran Via de Barcelona, convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir, sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”; allí defensàvem que es respectés l’Estatut tal com el va aprovar el Parlament de Catalunya; va ser l’última manifestació autonomista de la història. Sis anys més tard, l’11 de setembre del 2012, també a Barcelona, un milió i mig de catalans reclamàvem la independència. Sis anys. El nostre tempo.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La segona Renaixença

  1. Anònim ha dit:

    Cada sis anys fan festa grossa a Morella. Abans, a la capital dels Ports, les anomenaven les Sexenals. Ara en diuen les festes del Sexenni. La meva hipòtesi particular és que sexenal sona -com ho diria jo…- una mica a grec. Doncs bé, tot això ve a tomb pels tempos que descrius: possiblement triguem sis anys en trempar (col·lectivament), però finalment ens empalen. Crec però que aquest cop ens en sortirem sense patir cap estripada: fins ara patiem sexenals i aquest cop celebrarem un sexenni.

  2. Escocell ha dit:

    La lamentable facècia anterior sobre les festes de Morellla és de l’Escocell.
    Hi ha dies que el cansament pot més que la prudència i la vergonya. Bona nit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s