Algirdas Butkevicius (imatge cisada a Sirius.cat, agència catalana alternativa de notícies)
Algirdas Butkevicius, primer ministre de Lituània i president de torn de la Unió Europea, ens ha fet el favor de recordar al món que els catalans tenim dret a l’autodeterminació (afegint, però, que ho hem de fer amb bases legals). I no seré jo qui ho discuteixi, però no me’n sé estar de fer dues preguntes: 1) ¿quines van ser les bases legals de la independència lituana?; i 2) ¿avui Lituània és independent per mor d’aquelles bases legals o per alguna altra raó? I com que no sento ningú, m’ho respondré tot sol.
Resposta a la pregunta 1. La base legal de la independència de Lituània va ser la Declaració de sobirania de Lituània aprovada pel Ple del Soviet Suprem de la República l’1 de maig de 1989. Aquell document era una virtual declaració d’independència i estipulava que els habitants de Lituània tindran la seva pròpia ciutadania, que les úniques lleis vàlides a Lituània seran aquelles que hagin estat aprovades o ratificades pel seu Soviet Suprem, i que les relacions futures amb l’URSS s’establiran només sobre la base d’acords internacionals. Aquella innovació legal (i la victòria electoral del Sajudis, esclar) va permetre, l’11 de març del 1990, proclamar la independència de Lituània.
Resposta a la pregunta 2. Es veu que a Moscou la dita base legal no li va fer el pes, així que decretà el bloqueig econòmic del nou estat i intentà recuperar-lo per la força. El 13 de gener de 1991 forces paracaigudistes russes assassinaren catorze manifestants i en feriren centenars que defensaven la torre de televisió de Vílnius i el Parlament lituà, plantant cara al tancs i a les peces d’artilleria que envoltaven aquests llocs. Fou el Diumenge sagnant. La fermesa de la gent va forçar l’exèrcit soviètic a girar cua. De què s’infereix que Lituània no és independent perquè hagi construït unes bases legals molt boniques, sinó perquè els lituans es van mobilitzar per defensar la llibertat del seu país.
Un article molt explicatiu, el president de Lituania, també ha dit que ells és van fer les seves lleis per poder tenir les bases legals, o sia que ens ho dit ben claament i ben explícitament que fem la nostra.
Eliseu
Lituània va esperar mesos fins obtenir el primer reconeixement internacional (el d’Islàndia). Estònia i Letònia no van haver d’esperar tant. En el cas de Catalunya, el reconeixement internacional serà encara més ràpid, per tres raons: 1) perquè els precedents recents esvaeixen dubtes al respecte; 2) perquè les nacions emancipades de fa poc tenen una gran sensibilitat pel que fa a l’autodeterminació, i 3) perquè una independència sorgida en el si de la Unió Europea no pot ser ignorada pels estats membres de la Unió.