Les bicicletes pensants

ImageUn llibre és una màquina de pensar, deia Joan Fuster. Una bicicleta també, dic jo. El pedaleig sostingut –no sé per què– estimula l’activitat mental, tant per fantasiar com per rumiar. No em passa només a mi. Quan pedalo, el cervell es converteix en un teatre i, a més, em sento més lúcid, fins i tot més loquaç, si se’n pot dir així dels discursos mentals. L’esforç físic convoca les paraules, que vénen a raig i s’encadenen amb una facilitat sorprenent. És com si el suc de braons regués el cervell. De vegades estic temptat de parar i anotar en un tros de paper una pensada que m’assalta, però em faig repicar, perquè no tinc llapis ni paper a mà. I en arribar a casa aquella idea s’ha fet fum; com els somnis, que es fonen.

I bo i així, a pesar de no haver pogut retenir una empescada, torno a casa amb l’esperit més endreçat. (Això passa quan he fet un volt important, d’hores llargues o d’uns quants dies en bicicleta.) El cos està tonificat, és clar, i en dóna gràcies. Hi ha sentiments i emocions que han tornat a lloc –com si abans de pedalar estiguessin dislocats i havent pedalat ja no. Aquell puu que bategava, ara reposa, i tu reposes amb ell. I has aplanat el jaç d’un parell d’idees; i si una d’elles és de mena visceral (d’aquelles que recolzen en la carn), quedes més tranquil. I tot plegat fa que pensis, i et sentis, millor.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bicicleta i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Les bicicletes pensants

  1. Lior ha dit:

    A bé, si és per endreçar l’esperit, aleshores estic disposat a pedalar…
    No has trobat la manera d’enllaçar-te a la cadena de blogs?

  2. Teresa Aragó ha dit:

    A mi també em passa sovint això que expliques, però en el meu cas no és pedalant, sinó a classe d'”esteps”. I és curiòs perquè ja n’hauria de tenir prou pensant quin pas toca en cada moment, ja que has de seguir una coreografia, però el meu cervell s’entesta en fer donar voltes a tota mena de qüestions!

  3. Pili Serra ha dit:

    A mi em passa quan surto a caminar. Es l’única mena d’exercici que practico, això sí, ben llambresca i per zones on no hi hagi gaire obstacles que t’obliguin a aturar-te. Recordo, per exemple, el dia que tot caminant vaig elaborar mentalment un exercici d’avaluació contínua (estudio via IOC) que em tenia moooolt amoïnada, ja que no sabia de cap manera com treure’n l’entrellat. Doncs, caminant caminant vaig començar a pensar en com m’ho engiponaria per resoldre aquell exercici de pràctica pel qual ni tan sols el tot poderós deugooglenostresenyoramen em podia treure les castanyes del foc i AL·LELUIA!! de sobte, la meva ment va iniciar un esbós que de mica en mica va anar desenvolupant. A l’arribar a casa, sense perdre temps, vaig encendre l’ordinador i apa! a abocar-ho tot dins l’Open Office. En va resultar un exercici tan bo i, el que més em va satisfer, tan original, que la professora el va recomanar via fòrum a la resta d’alumnat… Caminant, no només mous les cames i el cor, sinó que actives la creativitat,
    Salut i Via!

  4. jcalsapeu ha dit:

    Teresa i Pili, entre les cames i el cervell hi ha un lligam molt potent que un neuròleg segurament ens sabria explicar. El cert és que, quan fem treballar les cames de valent, també fem gimnàstica mental. Però vaja, això és cosa sabuda. Kant filosofava caminant, i a còpia de posar-se les cames a coll li va sortir la Crítica de la raó pura. Els braços no semblen tan productius, però també han donat de si: diu que Robert Graves pensava l’argument de les seves novel·les mentre rentava els plats, a l’aigüera.

    Lior, no, no he trobat la manera de fer la cadena de blogs. Val a dir que no hi he insistit gaire. A l’ordinador hi dec tenir un follet maligne que em fa la garseta. En fi, no té més importància. El que compta és la Via de debò. Seré a Mataró i faré de voluntari en un dels trams urbans de la cadena. L’11 anirà molt bé. Del 12, ja en parlarem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s