El neofalangisme català del segle XXI

Sovint es titlla Ciutadans de formació neofalangista. La llufa no és desencertada, perquè el partit de Cañas i Rivera sosté els mateixos valors i actituds que l’anyosa guingueta de José Antonio Primo de Rivera: espanyolisme, anticatalanisme, autoritarisme i boques de trons; i una poalada de lerrouxisme. Bo i així, crec que a Catalunya s’està gestant un nou falangisme que no és ben bé el de Ciutadans.

Es tracta d’un corrent d’opinió sofisticat, il·lustrat, culte, que encara no té expressió política, que treu el nas en els fòrums dels mitjans digitals espanyolistes (i en els dels sobiranistes també), que té una bona capacitat argumentativa, que compta amb catedràtics d’universitat, que no és nostàlgic de res i mira cap al futur.

Hi pensa tant, en el futur, que dóna per feta la independència de Catalunya i desisteix de presentar batalla en aquest front. Ja em perdonareu la comparació, però és que la trobo gràfica: així com ja hi ha algun partit postindependentista, aquesta gent és postespanyola (a saber, que donen Espanya per perduda i ja se situen mentalment a l’estat català); a diferència de Ciutadans, que posa la unitat d’Espanya a l’enfront del seu programa.

Els neofalangistes també estan lluny del PP i discrepen d’Aznar: saben que el procés d’independència no trencarà Catalunya, perquè el dret a decidir és un artefacte polític imbatible que cohesiona el país. En canvi, veuen factible trencar Catalunya servint-se de la llengua, enverinant el conflicte lingüístic.

Les bases ideològiques del grup anirien si fa no fa per aquí. Segons ells, Catalunya no és una nació, sinó una societat plural (com si una cosa tragués l’altra). Per ells no hi ha identitat de país: cadascú té la seva. Diuen que els territoris no tenen llengua, les persones sí (com si els drets lingüístics no fossin territorials). Que les llengües pròpies dels catalans són el castellà i el català, i per tant la normalització lingüística és una cosa perversa. Que la imposició violenta d’una llengua en un territori s’ha d’acceptar com un fet consumat i no s’hi val de voler corregir-lo, ja que això també fóra violència. Que les migracions canvien la llengua majoritària d’un país i això cal acceptar-ho: demanar integració és violentar la gent. I que les polítiques lingüístiques favorables al català són enginyeria social, una cosa lletja i totalitària (però quan són a favor del castellà ja no són enginyeria, sinó bunyol en mel).

Amb aquestes albardes i un parell d’arreus més, els neofalangistes aspiren a liquidar el català, trencar la cohesió social, encendre violències i rebentar per dins, a posteriori, l’estat català. Ens n’haurem de defensar.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El neofalangisme català del segle XXI

  1. Eliseu ha dit:

    Això ja fa temps que alguns, ho anem veiem i pronostican, ja abans que aquell del bigoti digués que abans de trencar-se espanya es trencaria Catalunya. No només ens hem de defensar, sinó que ho hem d’atacar i desactivar, amb cura però amb fermesa i determinació i senyors, copiar no es dolent, de fet el mon ha avançat copiant-nos els uns als altres, per tant copiem i millorem alló que ens han ensenyat, que faci l’efecte sense que es noti la cura, lo dit clavaguerres i mala llet, que com deia en Xammar: tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions

    Eliseu

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Gran Xammar! Ara bé, com que tenim el deure de ser clars i honestos, penso que hem de buscar els efectes sense amagar la cura. ¿O és que la pervivència d’una llengua europea mil·lenària, ànima viva d’un poble que estima la llibertat, no és una causa nobilíssima? Si d’algú no hem de copiar, és dels castellans.

      Fermesa i determinació, sí. Perquè l’enemic també està determinat a eliminar-nos i el naixement de l’estat català no frenarà pas les seves pretensions.

      I, ja que hi som, aprofitaré per fer un resum. El neofalangisme és negacionista a la seva manera: no nega la persecució política de la llengua catalana, però nega els principis de reparació, integració i continuïtat; nega el dret dels catalans a preservar la nostra llengua, elabora un sistema d’idees per justificar el genocidi cultural i es prepara per actuar de l’Estat català estant. El seu programa és molt agressiu, però no són barroers; per això són perillosos.

  2. Josep ha dit:

    Bé, l’espai el tenien, només els calia el moment. El que em sorprèn és que la PxC no hagi fet el salt. Serà que li falla el líder?

  3. Eliseu ha dit:

    No estic dient que ens amaguem del tot, dic, copiar, si, però millorant, per mi me´s igual de qui copiar, si beneficia a Catalunya, quan se ès estat, les clavaguerres funcionen, per tant no és poden ni obviar ni menystenir, doncs aquest neofalangistes, disposen i disposaran dels serveis de l’estat espanyols, a plena llum? segurament no, per tant en defensa de la nostra llengua, la claredat i l’honestedat, no han de ser contradictòries amb les clavaguerres (encara que teoòricament ho siguin)
    El que vull dir que no ens hem de limitar a defensar-nos, sinó que amb intel·ligència el que hem de fer és un bon atac, la dita, la milor defensa és un bon atac, amb aquest tema és plenament vàlid i si vols la pau preparat per la guerra també és plenamnet vàlid i més quan ja sabem d’antuvi qui són l’enemic i com actuen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s