Lara menteix

Image

(Imatge rapissada a publico.es)

Hi ha diverses maneres de mentir. Dir falsedats n’és una. Dir només una part de la veritat n’és una altra. Assignar a unes dades valors que no tenen és una tercera manera de mentir. José Manuel Lara, l’ínclit president de Grupo Planeta, combina totes les espècies per arribar a la conclusió anhelada: l’independentisme català no té “prou fons”. I la prova del cotó, segons ell, és que “les persones que se senten exclusivament catalanes no són més del 15 o 25%”.

El que passa és que això, d’entrada, és fals, i de sortida és esbiaixat. Si consultem els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió dels anys 2012 i 2013, quant al sentiment de pertinença dels catalans, trobarem els resultats següents:

1a onada 2012: se sent només català el 21,1% dels enquestats.

2a onada 2012: se sent només català el 22,7% dels enquestats.

3a onada 2012: se sent només català el 29,6% dels enquestats.

1a onada 2013: se sent només català el 29,1% dels enquestats.

2a onada 2013: se sent només català el 31% dels enquestats.

O sia, que en divuit mesos els catalans que només se senten catalans han passat del 21,1% al 31% (bufa!, un increment de deu punts). José Manuel Lara, doncs, no només s’inventa la dada, sinó que obvia la tendència. Però és que, a més, el senyor Planeta ens vol donar figues per llanternes, perquè el que estem entaulant no són els sentiments, sinó les voluntats i els interessos; a la gent no li demanem pas què se sent, sinó on vol estar, com vol que sigui el país on viu. Així, hi ha persones que, sentint-se espanyoles, desitgen que Catalunya sigui independent. ¿Per què? Doncs per interès –saben que en un estat català viuran millor– i perquè ningú els demana que deixin de ser espanyols, però sobretot per sentiment de justícia i de dignitat. I és que els sentiments són complexos i fan barrija-barreja dins l’individu, no es limiten pas a la identitat nacional. Lara també fa cas omís d’això.

No hem acabat. Encara hi ha un altre oblit tendenciós del senyor Planeta. Perquè hi ha els catalans que se senten més catalans que espanyols, un segment de població que és procliu al sobiranisme i que dóna cos i gruix al procés. Segons el CEO és un grup que es manté força estable, si bé té tendència a aprimar-se a favor dels qui se senten catalans i prou. Vegeu-ho:

1a onada 2012: se sent més català que espanyol el 28,2% dels enquestats.

2a onada 2012: se sent més català que espanyol el 30,2% dels enquestats.

3a onada 2012: se sent més català que espanyol el 28,7% dels enquestats.

1a onada 2013: se sent més català que espanyol el 27,9% dels enquestats.

2a onada 2013: se sent més català que espanyol el 25,7% dels enquestats.

Ja està. Fer això cansa, però no hem de passar per alt les falsedats que esgrimeixen els unionistes. Si no repliquem, ja sabem què passa: que ens posen una aixeta al cul i anem pel carrer fent cara d’aigüera.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Lara menteix

  1. Anònim ha dit:

    És igual el que som i el que ens sentim. La cosa realment important és el que volem ésser. Podem sentir-nos espanyols i catalans i voler la independència. Perquè el que una persona assenyada sol voler és la llibertat i la vera democràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s