La vergonya de Pere Navarro

(Imatge pispada a catalunyapress.cat, amb perdó.)

Catalunya 2015. El Partit Socialdemòcrata (PSD) de Catalunya, hereu de l’antic PSC-PSOE, fa els ous en terra en les eleccions constituents del Parlament de la República Catalana. Els tres diputats que ha obtingut no basten per fer grup parlamentari propi. A la seu del partit tothom fa ulls de llenguado i moltes veus murmuren un nom: Pere Navarro. Cerquen un culpable. Les hemeroteques treuen fum i l’exdirigent del partit està il·localitzable. Tothom té al cap la gestió del terrassenc durant el procés d’independència, a partir del setembre del 2012. El director de L’Avantguarda diu que ha parlat amb ell però que es nega a concedir entrevistes.

Ningú entén com un partit dit socialista, catalanista i democràtic s’ha dreçat, de manera immoral i suïcida, contra els drets nacionals i els interessos materials dels catalans, contra la democràcia mateixa. I amb aquelles companyies. Qui es colga amb cans s’aixeca amb puces. ¿Que no ho veien, això? Molts de cecs junts veuen una llum molt gran, ves.

Pere Navarro passa molta vergonya. La vergonya d’haver actuat contra la llibertat del seu país. La vergonya de fer manetes i peuets amb els enemics de Catalunya. La vergonya d’estimbar el seu partit. Diuen que no gosa sortir de ca seva i que no es posa al telèfon. I és que en el fons Navarro no és un mal sorge: ell té vergonya, vet aquí la seva pena. No com altres. Els dirigents del Partido Popular i de C’s es fan els indignats però són impudents i estan disposats a presentar batalla, baldament sigui en un estat que no senten seu.

¿Quan sortirà Navarro del seu amagatall? ¿Es dignarà badar boca? ¿Assumirà responsabilitats? Avui la seu del PSD és més trista que un any sense estiu, tot són cares llargues, la desolació plana pertot. Esperem, asseguts, que el secretari general dels socialdemòcrates, Maurici Lucena, comparegui per valorar els resultats electorals.