Unilateral no vol dir sectari

L’editorial d’avui del diari El País sosté que “casi todos los pasos que Artur Mas ha emprendido hacia la consulta són unilaterales o sectarios”. Deixant de banda que el rotatiu espanyol ha evolucionat una mica (ara demana diàleg sobre la consulta), el fet és que continua embolicant la troca i dibuixant banyes sobre la testa del president de Catalunya. Perquè identificar unilateralitat i sectarisme és fer trampa.

De l’11 de setembre de l’any passat ençà, el Govern de Catalunya ha fet passos cap a la consulta, alguns dels quals unilaterals, sí. Que no sectaris. Unilaterals són les decisions que un pren en relació amb ell mateix quan el seu company de pis es nega a escoltar i a negociar, es queda la clau del pis i deixa l’altre sense capacitat de decisió… ni tan sols a l’habitació d’aquest! Davant la impossibilitat d’obtenir una còpia de la clau i fer-ne ús amb normalitat, hi ha l’opció de canviar de domicili. És una decisió unilateral, sí; que no sectària.

El sectarisme és tota una altra cosa. És tancar-se a la possibilitat d’estar equivocat. És una mescla d’intolerància i convicció. És negar la nació dels altres –verbigràcia– i els drets que se’n deriven. És una forma d’autisme, un tap en el cervell, una obcecació. És pensar que les raons dels altres no valen perquè els altres són malvats o ímprobes per naturalesa. És un capteniment intel·lectual indigne d’un esperit lliure. És el dogmatisme dels imbècils.

No sé qui va dir que una església és una secta que ha triomfat. El País, instal·lat en la seva secta triomfal, bufant sempre més fort que la tramuntana, observa els altres i publica paraules de menyspreu. Com si no fos precisament el seu sectarisme (el d’El País i el d’El Mundo, el del PSOE i el del PP) el que ens empeny a la unilateralitat.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Unilateral no vol dir sectari

  1. Sergi ha dit:

    Aquesta gent té per costum projectar en els altres els propis defectes. Si un es sectari, doncs es diu que l’enemic és sectari. Així, si l’enemic respon “sectari ho seràs tu” ja té la discussió allà on la volia: al fang, que és on s’ho passen bé aquells que no tenen bons arguments.

    El mateix fan els del PP quan diuen que els catalans som nazis, feixistes o que imposem coses. És la doctrina de l’insult preventiu.

  2. jcalsapeu ha dit:

    A qui està avesat a adorar sant Isidre, és l’amo de la trona i sempre ha dut tothom a escoltar el sermó… sant Francesc li sembla heretge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s