García-Margallo i el dimoni dels Pastorets

Image

(Imatge cisada, amb perdó, a blocs.mesvilaweb.cat)

José Manuel García-Margallo, llampant ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya, té tirada a l’autocaricatura. Abans-d’ahir mateix en va deixar anar una de l’alçada d’un campanar: l’ínclit va dir que la corrupció no desestabilitza Espanya, perquè n’hi ha a tot arreu, i en canvi el sobiranisme català sí que la fa trontollar. O sia, que els independentistes (i per extensió els demòcrates catalans) som pitjors que el robar.

A mi ja em feia l’efecte que el senyor ministre es dóna un esguard amb en Pere Botero, però no gosava dir-ho (aquestes impressions solen ser injustes i no tenen valor probatori). El cas és que ara aquella sensació guanya pes. Perquè García-Margallo es comporta com el Dimoni dels Pastorets quan vol temptar el fill pròdig.

Penso en els Pastorets de Mataró, que són dels més espectaculars i reeixits de Catalunya. Pel gener vaig reveure l’espectacle amb la pubilla, a la Sala Cabanyes, i vam xalar. I em ve al cap quan el fill pròdig està penedit de la vida de perdició que feia i vol tornar a casa del pare, culbatut i coabaixa, disposat a treballar de jornaler. Llavors se li apareix el dimoniot i el burxa, l’esperona a persistir en el vici, la dilapidació i el robatòrum, que diu que és d’allò més divertit.

Doncs García-Margallo fa igual: s’encara al fill esgarriat per dir-li que guanyar-se la vida honestament a casa seva és un desficaci i el commina a perseverar en la dissipació, la disbauxa i la vilesa. El jove dubta, però acaba triant l’opció ètica. I en Banyeta es queda amb un pam de nassos. El senyor García-Margallo també s’hi quedarà.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Miserables i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a García-Margallo i el dimoni dels Pastorets

  1. Escocell ha dit:

    Sense treure importància al senyor Margallo, una recomanació. Estic llegint el pont de mar blava original, el de Nicolau d’Olwer. Crec que podries fruir molt amb la de mots poc usats ara mateix que hi surten, a banda del saber històric de l’autor. Particularment, m’he enamorat d’un verb: flastonar. Bona nit!

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Hola, Escocell. Veure escrit el nom del senyor Margallo al costat del de Nicolau d’Olwer fa l’efecte d’un cop de puny a la cara: perquè és com ajuntar un cul (concagat) i un cervell (brillant). En fi. Digue’m com es titula el llibre de d’Olwer, sisplau, que miraré de trobar-lo.

    Quant a l’objecte del teu amor, suposo que volies escriure “flastomar” (flastonar no sé què vol dir). És un verb preciós, sí; jo el vaig aprendre a Mallorca, tot i que també es diu (segons el DCVB) al Penedès i a l’Alguer. Vol dir blasfemar, i ha donat lloc a un parèmia molt aguda i adequada al temps que vivim, que és aquesta: “A cavall flastomat, el pèl li lluu”, que es refereix a aquelles persones que, com més odiades són, més prosperen (o sia Urdangarins, Borbons, Bàrcenas, Camps, Matas, Munars i tants altres). Per bé que aquesta casta de cavalls està vivint, ara, el seu ocàs… Salut!

  3. Escocell ha dit:

    Flastomar, efectivament. El llibre és EL PONT DE MAR BLAVA, de l’any 1928. Llegeixo, de préstec, una edició del 78 amb notes i exercicis de l’Albert Jané, molt útils per algú com jo.

  4. romanidemata ha dit:

    doncs sí, com una historieta per infants !
    llegia del pare de’n Carvalho que els ministres d’exteriors no serveixen per res, de res de res i que perden el temps fent-se fotos, que la feina ja la tenen feta dels de la capital de l’emperador, i que només de veure quines són les instruccions…

    apali, salut

  5. Escocell ha dit:

    Perdona generós amfitrió, un cop més, l’ús -o ja abús- d’aquesta casa, però queden unes poques hores per arribar a la xifra escaient per fer un documental sobre Pedrolo a Verkami:
    http://www.verkami.com/projects/5861-manuel-de-pedrolo-trencant-loblit
    Gràcies per fer d’altaveu. Crec que la causa és justa. Si m’he proppassat, si us plau, elimina el comentari i ho entendré.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Escocell, llegeixo el teu comentari sobre Pedrolo avui, dilluns 29 de juliol. Punyema, això vol dir que ja no sóc a temps de fer una aportació, no? De tota manera ho intentaré. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s