Pérez de los Cobos i la balena silvestre

Francisco Pérez de los Cobos ho ha aconseguit: s’ha fet famós. Militar en el PP no el catapultava a la fama; presidir el Tribunal Constitucional, tampoc. Però la junció d’ambdues qualitats l’ha fet popular de debò. ¿Imparcialiquè, diuen? Els qui l’han col·locat no la hi demanen pas, tot al contrari. El senyor Pérez hi és per fer el paper del gall en el galliner, que munta les gallines que li estan sotmeses per natura, i si n‘hi ha cap que l’acusa de violació, ell bada el queixal i se’n fot.

Que això sigui moralment dubtós no hi fa res. Que la llei digui que els jutges no poden tenir militància política tampoc és cap obstacle: per això van fer una llei orgànica del Tribunal Constitucional, que no els en priva. Diuen que ells no són jutges, sinó magistrats, i es queden tan amples, eixarmats i mostrant un ham de mitja mosca.

És el mateix que van fer, antanyasses, uns monjos japonesos. La comunitat tenia una regla que només els permetia menjar carn d’animals marins. Però un dia es van cansar de pelar escates i escurar espines i assignaren al porc senglar el nom de balena silvestre, i d’ençà  d’aleshores se’l menjaven sense escrúpols. Pérez de los Cobos i el seus amics fa molts anys que mengen el que volen, i l’ètica… ni se’n recorden, de quan la van defecar.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Miserables i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s