Francisco Pérez de los Cobos ho ha aconseguit: s’ha fet famós. Militar en el PP no el catapultava a la fama; presidir el Tribunal Constitucional, tampoc. Però la junció d’ambdues qualitats l’ha fet popular de debò. ¿Imparcialiquè, diuen? Els qui l’han col·locat no la hi demanen pas, tot al contrari. El senyor Pérez hi és per fer el paper del gall en el galliner, que munta les gallines que li estan sotmeses per natura, i si n‘hi ha cap que l’acusa de violació, ell bada el queixal i se’n fot.
Que això sigui moralment dubtós no hi fa res. Que la llei digui que els jutges no poden tenir militància política tampoc és cap obstacle: per això van fer una llei orgànica del Tribunal Constitucional, que no els en priva. Diuen que ells no són jutges, sinó magistrats, i es queden tan amples, eixarmats i mostrant un ham de mitja mosca.
És el mateix que van fer, antanyasses, uns monjos japonesos. La comunitat tenia una regla que només els permetia menjar carn d’animals marins. Però un dia es van cansar de pelar escates i escurar espines i assignaren al porc senglar el nom de balena silvestre, i d’ençà d’aleshores se’l menjaven sense escrúpols. Pérez de los Cobos i el seus amics fa molts anys que mengen el que volen, i l’ètica… ni se’n recorden, de quan la van defecar.
