L’endemà

Hi vam ser. El Concert per la Llibertat. Sis hores de música i cançons, de cartes i poesia, de gestos i emocions, de paraules hímniques que ho diuen tot, que ens resumeixen i ens afermen. Hi ha vegades en què la Història s’atura un moment, aguanta la respiració i mira adés enrere, adés endavant, i tot s’omple de sentit perquè sabem d’on venim i on anem, i sabem que anem bé. Ahir va ser un d’aquests moments.

Sagarra, Joan Isaac, Marina Rossell, Lluís Llach, Paco Ibáñez, al costat de Dolors Miquel, Pau Alabajos, Cesc Freixas, Gossos, Lídia Pujol… És escanejar el passat per pintar el futur. És dir: “mira, som el fruit i la llavor d’una continuïtat, som la memòria i la profecia de la llibertat.” És com agafar un mandró i estirar la goma, dur-la molt enrere per llançar el projectil amb força i aviar-lo lluny. I el projectil som nosaltres.

Hi ha tota una vida, aquí. Hi ha aquells concerts dels Esquirols i de la Dharma i d’en Raimon i d’en Llach, quan teníem divuit anys i anàvem contracorrent, perquè tothom volia ser cosmopolita i ciutadà de no sé on, però d’Espanya no te n’escapaves, i quatre moixos ens entestàvem a ser, alegrement i rotunda, catalans. I ara hem passat l’equador de la nostra biografia i sabem que teníem raó. I a l’altre cap de la vida hi ha les nostres filles, que seran el que voldran, creixeran en una pàtria lliure i ningú podrà tirar-los pel cap un país equivocat.

Joan Garriga, de la Troba Kung Fu, canta “Visca la llibertat”, de Jaume Sisa (que no hi era, al concert d’ahir, i no passa res, perquè tothom és lliure de cantar i de no cantar, de fer-ho allà on vulgui i com li plagui.)

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’endemà

  1. Anònim ha dit:

    Ara ens manca la cadena humana; un altre moment màgic. Vejam si la completem.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Espero que sí. Però és molt difícil: ¿hi haurà prou gent per cordar les comarques del sud del Principat? Uf! Val la pena intentar-ho. Més que res, perquè el carro de la independència el tira la gent; sense la societat civil empenyent des de baix, això no es mouria.

    Per cert, no he volgut comentar els aspectes del Concert que no m’han agradat, perquè són pistaixes (que diuen, o deien, a la Cerdanya) i és impossible que tot agradi a tothom. Però no me’n sé estar de dir que la cançó “Tossudament alçats” és lletja com ella sola, que no se la sap ni en Llach, i que “conviure l’univers” no sé què punyeta vol dir, entre altres coses perquè el verb “conviure” és intransitiu.

    Ja està. Ja ho he tret.

  3. Clidice ha dit:

    tota la raó en el comentari. Hi vaig ser, vaig xalar, vaig badallar i un llarg etcètera. Perquè la defensa de la llibertat, de tota llibertat, bé que s’ho valia. Malgrat el que diguin els defensors de llibertats coartades pel jou imposat d’altres pobles. Que se’ls veu el llautó.

    Salut

    • Joan Calsapeu ha dit:

      El llautó i el trau. La ferida per la qual respiren el comte-duc d’Olivares, Felipe V, José Patiño, José Rodrigo Villalpando, Claudio Moyano, Ramón María Narváez, Martínez Anido, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco, Federico Jiménez Losantos, Alfonso Guerra, Antoni Asunción, Francisco Camps, José Ramón Bauzá, José Ignacio Wert…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s