Les camàndules de Pere Navarro

El referèndums no es fan per veure què surt. Es fan per guanyar-los, per comprovar que l’opció desitjada té l’aval de la majoria i legitimar-la per mitjà del vot. No hi ha cap govern que sigui neutral davant, o darrere, d’un referèndum. El Govern de Catalunya recolza en una majoria parlamentària a favor de l’estat propi, i és aquesta majoria la que dóna sentit a la consulta o referèndum. Per això les objeccions de Pere Navarro no tenen solta: són camàndules.

El Govern de Catalunya ha de preparar les estructures de l’estat propi perquè li ho ha manat el poble de Catalunya. Punt. I, paral·lelament, ha de buscar la manera de consultar els catalans sobre la independència del país, perquè així ho reclama una majoria encara més àmplia que l’anterior.

I tot plegat ho hem de fer, naturalment, amb mentalitat d’estat. Perquè les actituds prefiguren el futur, el fan creïble i possible. Si volem ser sobirans hem d’exercir la sobirania per endavant, així com una parella fa vida de parella abans de casar-se, així com el divorci és un fet consumat molt abans que es formalitzi. I així mateix el federalisme de Navarro, si colava, prefiguraria una Catalunya provinciana i assimilada.

És aquesta normalitat de la nostra transició nacional la que molesta Pere Navarro (i Maurici Lucena). Ells voldrien un gir lampedusià que canviés la façana i tot quedés igual. Ells tampoc no són neutrals, ni ho han estat mai, ni cal que ho siguin. Els partits i els governs poden ser de tot menys neutrals. Poden ser autoritaris i emmordassar el poble. Poden ser democràtics i donar la veu al poble. Però neutrals, mai.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en PSC-PSOE i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s