Camí del mormo

ImageNing-nang, fa la campaneta.

Els empestats s’ajuden

amb bastons de roure

i l’espinada es fa salze

damunt passes vacil·lants

que caminen peu-rossec,

el cap jup, els ulls en terra.

Ella té els turmells botits

i el tos aturonat, blaulilós.

Ell ha perdut un tros de galta

i arrossega per la pols

les canyes tortes que

un dia van ser cames.

Ning-nang, fa la campaneta.

Escampeu, badaires

que feu via pel camí,

no us atrapi la malura.

Ella i ell un fill tingueren,

Martí de nom, un vailet

escardalenc i enfiladís

que amanollava fruita

del seu tros i a cal veí;

i vet aquí que un dia orc

féu la ganyota i l’aviaren

a la fossa amb els companys.

Ning-nang, fa la campaneta.

Fugiu, bona gent, feu-vos lluny

de la mefitis que encarnem,

guardeu-vos del miasma.

No hi ha vivent a qui demanar

una caritat per l’amor de Déu;

un sarró s’engronsa al dessota

d’una branca que ells la saben,

com un cadàver a la forca;

de trast en trast hi ha rosegons

i un petricó de vi, a voltes dos,

per mullar la secada del canyot

i esperar amb els llavis molls

el bri darrer, la posta de la carn.

Ning-nang, fa la campaneta.

 

(Morbo o mormo, del llatí mŏrbus ‘malaltia’ s’usà antigament com a designació de la pesta. El camí del morbo passava per fora de les viles i els pobles, com un camí de ronda, perquè els empestats es poguessin desplaçar sense perill de contagi. L’únic que conec és el camí del mormo, a Arenys de Mar, mal senyalitzat com a camí de Ronda, que travessa la part alta de la vila i connecta amb el rial de la Serp.)

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Camí del mormo

  1. Anònim ha dit:

    El “mormo” és més conegut amb el nom de “vorm” o “borm” (Malaltia contagiosa del bestiar de peu rodó, caracteritzada principalment per la inflamació i flux de la mucosa nasal). “Mormo” sembla una adaptació de l’espanyol “muermo”. En el sentit que tu l’utilitzes, seria la pesta.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Gràcies per l’aportació. Jo en sé poca cosa i em remeto a Coromines: “MORB o MORBO: Mot rar en català, si bé antigament es va usar bastant en la forma ‘morbo’ com a llatinisme, del tipus antiquat en -o, com a designació de la pesta” [DECat, vol V, p. 784]. Per això entenc que el “mormo” arenyenc ve d’aquell “morbo”, que al seu torn ve de “mòrbid”. Ara bé, “mormo”, ¿un castellanisme? Hummm… Les aparences enganyen. Jo no hi posaria la mà al foc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s